Opinió

El preu dels aliments

Malgrat que s'han encarit molts aliments, des del punt de vista nutricional, amb els que han baixat de preu disposem de prou qualitat i varietat per aconseguir alimentar-nos equilibradament

Fa uns dies, El Punt Avui publicava un interessant reportatge de Marga Moreno sobre l'encariment dels aliments a casa nostra, des del 2008 fins ara. El resultat és que set de cada deu del centenar d'aliments considerats han pujat de preu. És evident que això pot contribuir al fet que moltes persones no puguin menjar el que vulguin i, segurament, al fet que l'alimentació no sigui sempre nutritivament adient. Ja en un article que vaig publicar en aquest diari l'agost de 2011, feia referència a un estudi publicat per Karen Lock i col·laboradors al British Medical Journal l'any 2009 que avaluava, a nivell global, els efectes negatius sobre la salut de l'increment dels preus dels aliments, i constatava que els preus dels més necessaris augmentaven més que els dels menys nutritius. Veiem ara, a la vista de les dades del reportatge, com se'ns planteja aquí i avui aquest problema. Cal tenir present que no hi ha aliments bons i dolents, però en uns moments com els actuals, davant el risc de malnutrició i les seves conseqüències, hem de tenir clar que n'hi ha de més importants que d'altres, especialment pel que fa a la població infantil. Això comporta la necessitat que les ajudes alimentàries, fruit de moltes iniciatives solidàries que s'estan portant a terme, tinguin en compte el valor nutritiu dels aliments que proporcionen, cosa que ja fan en la majoria dels casos.

La base de la nostra alimentació són els cereals i els seus derivats. En aquest sentit, és bo que el pa hagi baixat de preu (ha pujat força el pa torrat, però no és un gran problema perquè ja tenim el normal), i no ho és tant que la pasta i l'arròs hagin pujat una mica. També són més cares les magdalenes i les galetes, que són aliments que s'han de consumir amb moderació. La major part de carns i embotits avui són més cars, sobretot la vedella. Això no facilita el seu consum, adient, bé que en quantitats ponderades, en el marc d'una dieta variada i equilibrada, però ha baixat el preu del pollastre, que és una carn blanca, i el del llom de porc, que no porta gaire greix. Tinguem en compte que la carn de porc més o menys magra és ben saludable (s'han apujat, en canvi, les costelles de porc, que tenen força més greix). Pel que fa al peix, hi ha de tot, si partim de la base que en general no sol ser barat. Han baixat la bruixa, representant del peix assequible i no sempre prou valorat, els musclos, marisc d'alt valor nutritiu, i el rap. No és bo que hagi pujat el peix blau (sardina, bonítol, salmó), la qual cosa dificulta l'accés natural als àcids grassos omega-3, que són essencials i cal tenir sempre presents. Ha pujat de preu tot el peix i marisc congelat o conservat, llevat de les gambes i les anxoves. Això disminueix l'accés a productes que no solen ser cars i que tenen un valor nutritiu comparable als corresponents frescos. Els ous, que ens aporten proteïnes de qualitat i altres nutrients, s'han apujat, i això no és gens positiu, però segueixen essent productes assequibles. És molt bo que hagi baixat el preu de les llets líquides i els iogurts. És irrellevant, en canvi, que s'hagi apujat la llet condensada, de consum sumptuari, i és relativament poc important que augmentin de preu els formatges, que cal consumir en menys mesura que les llets líquides o els iogurts a l'hora de cobrir l'àmbit de llet i derivats. En el terreny de la fruita fresca, n'hi ha que puja i n'hi ha que baixa. Com que cal menjar-ne però no necessàriament de tots els tipus, podem recórrer a la que baixa de preu (cirera, maduixot, alvocat, préssec, meló, taronja, síndria, pinya i nectarina). El mateix podem dir de les hortalisses, encara que aquí són minoria les que s'abarateixen (carxofa, albergínia, tomàquet, pastanaga, pebrot, mongeta tendra, ceba). També pugen les conserves vegetals, menys les olives. És una mala notícia l'augment de preu de la fruita seca. En canvi, no ho és tant el dels productes dolços i derivats del cacau, perquè cal moderar el consum de sucre.

Pel que fa a les begudes, no és gaire preocupant que s'apugin els sucs de fruita, perquè sempre és millor la fruita sencera, ni les begudes alcohòliques (menys la cervesa). L'aigua mineral s'abaixa una mica, però la de l'aixeta sol ser com a mínim acceptable i és, segur, més barata. En definitiva, malgrat que s'hagin encarit molts aliments i alguns plaers “lícits” (les patates xips, per exemple), i que cap augment no és positiu, des del punt de vista nutricional, amb els que han baixat de preu disposem, amb poques limitacions, de prou qualitat i varietat per aconseguir alimentar-nos d'una manera raonablement correcta i equilibrada.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.