Carta d'agraïment en el 50è aniversari

Aquest novembre compleixo 50 anys. A casa em preguntaven com desitjava celebrar-ho. Avui dia, el canvi de dècada se celebra de manera més especial que les altres onomàstiques. Quan vaig pensar com celebrar-ho, vaig adonar-me de bon grat que som el que ens ha marcat la genètica heretada i la manera com hem viscut el camí transcorregut. Amb la perspectiva del Quan érem feliços de Rafael Nadal, allargant-la fins ara, em vénen a la memòria els molts moments viscuts i les persones amb les quals he compartit temps (per exemple la infantesa, l'adolescència, la joventut...); espai (per exemple, Girona, Calella de Palafrugell, Catalunya...), i àmbits (per exemple, familiars; escolars, tals com el col·legi Bruguera, el Bell-lloc del Pla, la Universitat Autònoma...; d'amistats, tals com l'escoltisme a Casa Carles i a Pare Claret, la parròquia de Mercadal i la de Caldes de Malavella, Els pastorets de Girona,...; professional, al despatx, els jutjats, la USOC, l'AASF, Càritas..., de barri, etc.). Llavors experimento un sincer sentiment de gratitud vers cadascun d'aquests companys, amics, d'aquest viatge anomenat “vida”. Per això, us contesto que prefereixo, si m'ho permeteu, escriure-us aquesta carta per mostrar el meu agraïment a, des de Déu, que em va crear, i la meva mare, Anna Maria, la qual em va parir en un “dia recordat”, i el meu pare Santiago; la meva esposa Magalí i els meus fills Magalí, Jaume i Fedrick; els meus oncles Pepe, Isabel, Rosa i Maria; en Josep Maria i la Roser;
els meus germans Anna
Maria i Siso, la Xon Regàs i l'Antonio, fins a cadascuna de les persones que he trobat en aquest camí, el temps, l'espai i l'àmbit compartit, i a vostès, per les cartes que m'han publicat.