Equilibris impossibles

La situació política a Vidreres en poques setmanes ha fet un canvi que deixa un escenari de futur incert. Abans de l'estiu hi havia un govern sòlid format per CiU i VsT-ERC que comptaven amb set dels 13 regidors del plenari –el vuitè, un regidor de CiU havia abandonat mesos abans el partit i s'ha convertit des de l'aleshores en no adscrit–. El govern es va trencar i ara CiU s'ha quedat sol amb només 4 dels 13 regidors. Això dificulta, i molt, la governabilitat.

El primer capítol important del nou govern en minoria s'ha superat. L'alcalde, Jordi Camps, va aconseguir aprovar la setmana passada les noves ordenances municipals amb pràcticament la unanimitat de l'oposició. Ha estat gràcies al diàleg. I també, pel fet de cedir a les seves pressions. És molt difícil pensar que aquesta nova estratègia del govern podrà durar gaire. Han aconseguit temps. I és important. El següent episodi, però, serà l'aprovació de l'IBI. I el més important, l'aprovació de pressupostos. L'estratègia de cedir a les peticions de l'oposició no podrà ser infinita.

L'Ajuntament de Vidreres està format pels quatre regidors de CiU –a les eleccions n'havia aconseguit cinc–; quatre del PSC –els socialistes recuperaran el quart després de la dimissió de la regidora que ha estat un any trànsfuga–, tres de VsT-ERC, un el PP i el tretzè és el regidor no adscrit –trànsfuga de CiU–.

“Si hi haurà moció de censura? Pregunta-ho a ERC”, no es cansen de repetir els socialistes a tot aquell qui els vol escoltar. La moció de censura plana sobre el poble. Però serà difícil. L'oposició a Vidreres se sap avenir per anar contra CiU, en general, i contra Camps, en particular. Però difícilment s'entendria per posar-se d'acord en un pacte de govern. La prova són les diverses reunions que han fet entre ells. De moment, no han donat resultats.

És pràcticament impossible veure un govern entre PSC i VsT-ERC. Els republicans són conscients que després del que han patit amb el trencament amb CiU i les dificultats que han tingut perquè el poble ho entengués, els seria impossible explicar el retorn de la socialista Ruth Rosique a l'alcaldia. Precisament el pacte entre CiU i VsT-ERC, liderat per dues persones joves, es va vendre com de regeneració política i per tancar una etapa del passat. Retornar a aquell passat costaria d'entendre. I sobretot, d'explicar.

Els socialistes, però, estarien disposats a tot a canvi de veure Camps defenestrat. Per això, tampoc no s'hauria de descartar que hi hagi a sobre la taula la possibilitat d'un govern en minoria de VsT-ERC, amb suport extern del PSC i la resta de l'oposició. Qui ho veuria amb més mals ulls serien precisament els republicans. Seria un caramel enverinat. La governabilitat estaria garantida. Però el dia a dia de la gestió de l'Ajuntament seria molt feixuga, amb només tres regidors.

No s'ha de perdre de vista la condició posada per VsT-ERC per salvar el govern amb CiU: un relleu a l'alcaldia. És a dir, volien la dimissió de Camps. Aquí hi podria haver el desllorigador. El trencaclosques de la governabilitat de Vidreres seria molt diferent amb uns altres líders a CiU i al PSC. Amb aquest canvi de jugadors, hi tornaria a haver partit. Tothom voldria pactar.

Mentre això no passa, CiU continuarà governant en minoria. VsT-ERC li anirà donant suport en tot allò fixat al pacte de govern fallit. I en els altres temes, Camps haurà de fer equilibris impossibles.