S'allarga l'edat d'anar a albergs
Més que el preu, aquests establiments defensen que són una filosofia de viatge
La cadena d'albergs de joventut Equity Point és la més gran de Barcelona, on ofereix un total de 650 places. A diferència dels dos albergs juvenils públics de Barcelona, que pertanyen a la Generalitat; en els d'Equity Point, com en els altres albergs privats, no hi ha cap topall d'edat. Segons Carles Gras, director d'Equity Point, que té tres albergs a Barcelona, el turisme que reben «continua sent gent jove», per bé que «el concepte jove s'allarga»: «El públic té una tendència a allargar els anys que van a albergs.» Així, explica que la crisi no ha fet que turistes que abans anaven a hotels ara vagin a albergs: «Qui viatja a albergs ho fa perquè li agrada, com a filosofia de viatge, més informal, per conèixer gent, no pel preu», afegeix. Això també serveix per trencar tòpics relacionats amb el turisme jove i d'alberg. «Els albergs d'ara ja no són com els de fa anys», indica, i el viatger actual deixa enrere la imatge de la motxilla bruta i porta «un Apple, un Iphone i unes ulleres de sol de marca». Fins i tot, precisa, un turista d'alberg «gasta igual que un turista d'hotel», la diferència està en la distribució de despeses. A pesar de la crisi, ells tenen ple, amb uns ingressos comparables als d'anys anteriors. L'únic que han notat és que els turistes hi van més a darrera hora, esperant pescar alguna oferta. A tall d'exemple, els preus per habitacions compartides, i segons els tipus, que ells ofereixen oscil·len entre els 24 euros i els 31 euros.
Els taxistes noten una baixada de la feina
a.bEls taxistes que esperen passatgers als voltants de l'estació del Nord d'autobusos estan aquests dies més aturats del que estaven avesats. Ho atribueixen a la crisi i la baixada de turistes. O en qualsevol cas, al fet que els que vénen miren més prim a l'hora de gastar-se els diners en un taxi. «Hi ha menys gent i la feina ens ha baixat almenys en un 40%», explica en Carles, un dels taxistes que es trobaven palplantats en espera de portar algú en taxi.
Entre els clients que porten des de l'estació del Nord a diferents punts de la ciutat de Barcelona, el client que es manté és «l'empresari». En canvi, «el turista més de motxilla i de pensió», que, segons comenten els taxistes, és del que arriba més a l'estació, mira d'evitar de prendre el taxi. Els trajectes que fan solen ser de curt recorregut, per acostar els viatgers al centre de Barcelona. En aquest sentit, un sol exemple és significatiu de fins a quin punt el taxista que ofereix servei en aquesta zona comença a patir per tenir feina: «Al final, esperes que et toqui la loteria, que algú perdi l'autobús que el porta a agafar l'avió a Girona i hagi d'agafar un taxi», indica en Carles.
Preguntats, els taxistes consultats, per fins a quin punt aquest estiu significa una forta davallada de feina respecte a l'estiu anterior, no tenen cap mena de dubte. D'un estiu a l'altre les fuetades de la crisi s'han notat molt. I aquests dies, als voltants de l'estació del Nord, una de les coses més fàcils del món era trobar un taxi lliure. La sensació que la feina començava a baixar se'ls va posar al cos cap a l'octubre de l'any passat, quan van detectar els primers indicis. «El turista surt menys i ve un turista de pa sucat amb oli», es queixen.
