Es busquen aliats
El CATN analitza les reserves dels principals estats amb relació al procés català i recomana al govern adequar-hi el discurs
Assenyala Israel i el corredor bàltic com els més proclius a reconèixer la independència
Avisa que els EUA temen la desestabilització i que Espanya se serveix de la història d'Alemanya per deslegitimar el procés
El món no espera amb els braços oberts un sacseig de l'statu quo com la independència de Catalunya. Però és essencial per al procés que el govern treballi les relacions amb estats d'arreu amb vista a un futur reconeixement del país. El Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) recomana a l'executiu modular el discurs en funció del destinatari. Un dels quatre últims informes presentats pel grup d'experts que presideix Carles Viver i Pi-Sunyer, Internacionalització de la consulta i del procés d'autodeterminació de Catalunya, analitza les reserves que poden tenir els països d'interès prioritari, marcats per les seves pròpies experiències històriques, i com adequar els arguments des d'aquí per aconseguir internacionalitzar el conflicte: estovar les consciències perquè l'endemà, si és que el moment arriba, el reconeixement de l'estat català sigui més fàcil.
No a “l'Europa dels pobles”
Els estats que el CATN veu més proclius a connectar amb Catalunya són els països bàltics i la part central de l'Europa de l'Est. La raó sembla evident: durant el segle XX van viure múltiples ocupacions i van mantenir una “voluntat tossuda d'afirmació nacional”. A més, la separació pacífica de Txèquia i Eslovàquia reforça, segons el grup de savis, l'acceptació d'una secessió no violenta com un fet “completament legítim”. Hi ha, però, dues possibles reserves a tenir en compte. No donaran suport a res que posi en perill la Unió Europea, atès que és la garantia institucional de la seva existència, i tampoc no els interessa que es qüestioni el traç fronterer que va arribar a tenir l'Europa oriental a finals del segle XX, ja que alguns països contenen “minories nacionals”.
Per això, el CATN aconsella que Catalunya remarqui el seu compromís amb la UE i eviti el discurs sobre l'Europa dels pobles. Un altre estat molt procliu al reconeixement de l'estat català és Israel. El grup de Viver i Pi-Sunyer assenyala que només depèn dels catalans que actuï com a “amic” de Catalunya al món.
Els Estats Units i el Regne Unit comparteixen la preocupació sobre l'estabilitat política al món, encara que arrosseguin una llarga tradició liberal en política internacional, inicialment inspirada en la doctrina de Wilson, que es va imposar amb la fi de la Primera Guerra Mundial. Obama combina, alerta el CATN, una posició liberal amb un “cert component multilateralista” que mira amb recel la desestabilització que comporta l'autodeterminació. “Un reconeixement lax del dret a l'autodeterminació podria servir com a detonant de situacions per si mateixes explosives” a l'Àfrica i al Pròxim Orient i “incrementaria les obligacions internacionals” dels Estats Units. Aquesta és una de les raons per les quals el grup d'experts planteja la necessitat que Catalunya reivindiqui l'exercici de l'autodeterminació com a últim recurs per garantir el seu autogovern. Aquesta justificació pròpia, que incrementa l'exigència dels tradicionals arguments sobre el principi democràtic i del dret alienable de la nació, també hauria d'esmorteir la por d'un esclat de casos com el català.
Catalunya no és la Padània
En el món escandinau, el CATN identifica els suecs i els danesos com l'audiència més difícil, perquè en diferents moments històrics van controlar la regió escandinava. Un territori que ha viscut les separacions pacífiques de Noruega i Islàndia. Aquests estats entenen l'exercici de l'autodeterminació com una via de sortida a situacions de pobresa i explotació i podrien identificar la reivindicació catalana com insolidària i “burgesa”. El grup de Viver i Pi-Sunyer avisa del perill que la denúncia del greuge fiscal que viu Catalunya la converteixi als ulls del món en una Padània. Per evitar-ho, planteja que les raons econòmiques no es converteixin en l'eix de la legitimació del procés, sinó que apareguin com una raó addicional. També demana cura perquè el catalanisme no s'identifiqui com un moviment nacionalista excloent, sinó com a pacífic i democràtic, impulsat des de la base ciutadana.
Quant a Alemanya, el pes pesant de la UE, el CATN avisa que a l'estat d'Angela Merkel ha predominat l'esperit d'unificació i “tota exaltació de la diferència nacional genera malestar” després de l'“exacerbació nacionalista” que va empènyer l'Holocaust. Quan Espanya juga al patriotisme “constitucional” i culpabilitza els territoris de “nacionalistes”, intenta “esborrar la idea de plurinacionalitat i utilitzar l'ombra d'un passat culpable a Alemanya per fer-la participar en l'estabilització d'un cert statu quo polític a Espanya”, adverteixen els assessors governamentals. Ni França ni Itàlia són, tampoc, interlocutors fàcils. El primer, per l'evident dificultat d'entendre la diversitat nacional. El segon, per la “matriu de nació estat vuitcentista” que manté. De Rússia i la Xina, el CATN espera un reconeixement lent, mentre que l'Àfrica seguirà les passes dels Estats Units. El grup de savis recomana “treballar a fons” la relació amb els estats hispanoamericans; si cal, per la via de l'esport. No menystingueu el poder del futbol.