Paco Martínez, molt més conegut com a Paco Loco des que, en els anys vuitanta, va formar part de la banda asturiana de rock Los Locos, és un dels productors més prestigiosos de l'escena independent espanyola. Pel seu estudi de gravació, que des de fa uns disset anys té obert a la localitat gaditana del Puerto de Santa María, han passat alguns dels millors grups estatals –i uns quants internacionals–, que com els gironins Sàvats no dubten a travessar tota la península de punta a punta, si cal, per gaudir dels seus coneixements i els seus serveis.

Per molta gent, fins i tot alguns músics i uns quants melòmans, no queda gaire clar en què consisteix l'ofici del productor musical. Per explicar-ho, Paco Loco participarà aquest dijous de 7 a 9 del vespre en una trobada oberta al públic –gratuïta, amb inscripció prèvia: 972 010 009–, a l'Espai Marfà del barri gironí de Santa Eugènia.

“La figura del productor musical ha canviat molt al llarg dels anys: al principi era algú que s'encarregava de tot el procés, des de la composició de les cançons fins a la selecció dels músics, per crear música amb un segell personal, com podria ser el cas de Phil Spector. Actualment, el productor és més aviat una espècie de guia musical que intenta assolir el millor resultat possible a l'estudi de gravació a partir de les cançons que aporten els grups. En general, els músics tenen actualment molt més coneixements tècnics que abans, però ara també hi ha menys diners per fer coses, així que el productor acaba fent també d'enginyer de so i és també qui neteja l'estudi [riu].”

Paco Loco ha treballat amb Australian Blonde, Bunbury, Nacho Vegas, Manta Ray, Mishima, Sexy Sadie, Steve Wynn i Josh Rouse, entre molts altres grups, i paral·lelament ell mateix ha tocat amb diverses bandes: fins fa poc estava amb Bigott i recentment ha format amb uns amics un grup, “només per divertir-nos”, anomenat Los Jaguares de la Bahía. “Crec que ser músic m'ha ajudat a entendre millor els problemes i les necessitats dels grups que vénen al meu estudi. Com a productor sóc completament autodidacta i el meu aprenentatge no acaba mai, busco informació a través d'internet i provo coses noves. Això fa que, com a enginyer, no sigui gaire ortodox. De fet, no em considero enginyer de so.”

El seu estudi gadità –durant uns anys va funcionar simultàniament amb un altre estudi a Gijón, fins que Paco va dir prou i “no només pels viatges”– és un “estudi residencial”, on els músics poden menjar i dormir sense haver-se de preocupar per res més que no sigui el procés creatiu “en un estudi diferent i amb un ambient de treball força divertit”.

Paco no sembla preocupat per la proliferació de les autoproduccions i els estudis casolans, afavorits per les noves tecnologies. “Enregistrar un disc en bones condicions no resulta tan car com sembla, i crec que la gent es perd algunes coses per voler fer-ho tot a casa seva. Quan vaig començar com a músic, hauria agraït que algú m'orientés una mica com jo intento fer-ho ara.”