Guanya qui mima l'àrbitre

És una lliga de futbol sala, amb els seus equips corresponents, el seu calendari, les seves pistes de joc, les seves porteries i un munt de joves disputant-se la pilota per marcar-li el màxim nombre de gols al rival. Però aquesta lliga, que es disputa a la ciutat de Badalona a iniciativa de l'associació juvenil La Rotllana, té una particularitat. El partit no sempre el guanya qui arriba al final amb un resultat favorable. Guanyar el matx dóna punts (tres si es venç, un si s'empata) però també puntua el fair play, el comportament lleial i honest en la pràctica de l'esport.

En cada partit, un grup de monitors valora una sèrie d'ítems, i els puntuen de l'1 al 10. Protestar a l'àrbitre, ser impuntual, mostrar-te com un jugador individualista a la pista o picar-se amb el rival resta punts. Animar els companys d'equip, ajudar en l'organització de la jornada de lliga, passar la pilota als altres jugadors i no riure's del rival quan li passes per sobre com un vendaval són factors que acosten l'equip a la puntuació màxima. L'equip que obté més nota afegeix dos punts a la classificació, i qui queda segon n'afegeix un. Al final, els organitzadors sumen els dos tipus de valoració: la del resultat del partit i la del comportament dels jugadors. La màxima puntuació que es pot obtenir en una jornada són 5 punts.

Aquest experiment social ideat per La Rotllana ha atret ja 120 joves, tant nois com noies, d'entre 12 i 19 anys. La majoria pertany als barris de Llefià i la Salut (el principal terreny d'acció de l'entitat juvenil), però, segons explica el coordinador de la secció esportiva de La Rotllana, Octavio Sánchez, aquest any s'hi han incorporat joves que procedeixen de barriades com ara Sant Roc i Lloreda. Els equips són la viva imatge d'aquests barris: joves heterogenis, de diferents procedències i diferents estatus social. La lliga de barris és també l'excusa per treballar la integració de molts joves.

“Amb aquest projecte volem fer veure als nois i noies l'altra cara de l'esport, que no es basa tot a guanyar, com perceben a la televisió”, relata Sánchez. Moisés López, jugador dels Bellacos, assegura que ha après aquesta lliçó. El seu equip està situat en la penúltima posició de la taula, “però ens ho passem molt bé perquè tens l'al·licient de fer punts malgrat no guanyis els partits”.

Dijous s'enfrontaven a la pista de l'institut Júlia Minguell, a Llefià, els Playuki Immigrante contra els Urko's Team. Jugadors com el Moisés, el Sergio, l'Abdel, el Raúl i el Bilal admeten que són conscients de les altres regles del joc, però no amaguen que són competitius i que també volen guanyar els partits a còpia de gols. Això sí, admeten que ara, si més no, es passen més la pilota. Ja no són tan individualistes com al principi. A la pista de joc s'escapa fins i tot algun retret als companys. “Però tot entra dins la normalitat; això és el futbol”, assenyala el Raúl. Els partits es disputen a dos centres de secundària de Llefià: el Júlia Minguell i el Barres i Ones. Els equips juguen un cop per setmana, sempre en dijous o en divendres. Al final de temporada (tot just ha començat la segona volta) es lliurarà un trofeu al campió de cada categoria però també als equips que sobresurtin pel seu joc net, tot i que potser no fan un gol ni jugant tres dies seguits. Aquest és el valor del projecte.