Un dels pobles més mítics de l'era medieval són els víkings, homes del Nord que, sobretot a ulls dels mediterranis, eren uns guerrers i saquejadors sense escrúpols. Grans navegants, van arribar a terres del continent americà abans que els espanyols (concretament a la península del Labrador) i al Pròxim Orient, sigui per mar o per rius navegables. Des de la nostra perspectiva del sud d'Europa, els imaginem rudes, bruts i violents, seguint totalment el tòpic del bàrbar.

Des del cor mateix de les terres escandinaves, en concret des del Museu d'Història de Suècia d'Estocolm, ha arribat ara al Museu Marítim de Barcelona una versió més científica i apaivagada dels víkings a través d'una exposició amb 482 objectes que il·lustren la manera de viure dels pobles escandinaus entre els segles VIII i XII. Una mostra que pretén posar en el seu lloc una cultura, que segons explica el director del museu, Roger Marcet, era “no més violenta i destructora que altres europeus de l'època medieval, com, per exemple, els almogàvers”.

Arqueologia interactiva

Un 95 per cent dels objectes, provinents dels fons del Museu d'Història de Suècia, són originals i altres són reconstruccions fidedignes de les peces originals que no han pogut viatjar, com moltes pedres sepulcrals que encara es poden trobar al territori. El recorregut combina les peces arqueològiques amb dispositius interactius que ajuden a comprendre millor el món dels víkings.

L'exposició posa l'accent en trencar alguns estereotips. Un dels més cèlebres té a veure amb l'estètica víking, en concret amb les banyes dels cascos. L'última peça de l'exposició és un casc platejat, tal com era, sense les banyes, encara que s'ha fet un cop d'ullet a l'espectador afegint-n'hi unes per marcar l'ombra sobre la paret.

Elvira Mata, sotsdirectora del Museu Marítim i coordinadora de la mostra a Barcelona, situa l'origen de l'estereotip de les banyes del casc en el segle XIX durant les primeres representacions de la sèrie operística de Wagner, L'anell dels nibelungs, en els quals apareixia un malvat amb un casc amb banyes enganxades.

Però el que sí és real és la relació entre la mitologia germànica –en la qual Wagner es va basar per crear les seves òperes– i la mitologia nòrdica, tal i com es pot comprovar en l'apartat de l'exposició dedicat a la religió i cosmologia nòrdica. Aquesta mitologia va inspirar també a l'autor d'El senyor dels anells, J.R.R. Tolkien. L'estètica dels objectes víkings ha esquitxat fins i tot els films de la famosa nissaga. “Els fermalls dels elfs de les pel·lícules d'El senyor dels anells tenen molt a veure amb les joies i objectes de vestuari que podem veure en aquesta exposició”, afegeix Mata.

L'altre tòpic més estès sobre els víkings és la seva naturalesa extremadament violenta i saquejadora. És cert que el saqueig era una activitat habitual dels navegants víkings (ho van patir zones com Empúries, les Illes, la Toscana o Sicília) però no sempre era així, ja que en altres casos preferien comerciar. La base de l'economia víking, en canvi, era l'agricultura i la ramaderia. La conservadora del Museu d'Història de Suècia, Kerstin Näversköld, apunta que la granja era la unitat de l'economia víking, amb una organització força igualitària pel que fa als rols d'homes i dones, ja que eren elles –les Senyores de la Llar– les que ostentaven el poder dins de la granja En un espai tan adequat com el Museu Marítim, no hi podia faltar un apartat dedicat a la navegació, amb la peça estrella de la mostra, la rèplica a escala real d'un vaixell funerari de deu metres d'eslora, provinent del Museu del Vaixells Víkings d'Oslo. Els vaixells, molt lleugers, també podien acabar sent cremats o semienterrats com a part del ritual funerari. Ho demostren els claus que van quedar d'un vaixell cremat, que en l'exposició es presenten seguint la forma de la nau.

L'exposició itinera des de fa dos anys per diverses ciutats del món; l'última, Sydney. Ara coincideix amb una altra mostra de víkings al British Museum però per casualitat, han dit els organitzadors.