“És eficient fer actes sobiranistes a Vic?”

Quan anem a les urnes qui tombarà el resultat cap al sí o el no serà la gent que avui no sap encara què votarà. Hi ha un bloc que votarà que sí i un bloc que no, i estan bastant convençuts.

L'independentista de pedra picada no necessita aquest llibre. Però és important que se'l compri i el regali a aquell familiar o amic que no té clar què votarà. Per guanyar la independència no només hem de comptar amb els independentistes de tota la vida sinó amb la gent que no ho era i que ara s'està plantejant ser-ho. Això implica adaptar el discurs i incloure sensibilitats.

No m'interessa dirigir-me als ja convençuts. M'interessa escoltar els no convençuts; i després, parlar. És eficient continuar fent actes sobiranistes a Vic? O cal anar a altres zones? Això l'ANC i Òmnium ja ho estan fent.

Em resisteixo a fer un retrat robot perquè n'hi ha de moltes menes. Però, al final, hi ha tres temes recurrents en l'argumentari de l'indecís. Primer, una qüestió emocional: li fa llàstima trencar amb l'Estat, té un sentiment d'estima cap a Espanya, pot sentir-se espanyol, té vincles familiars i li sap greu abandonar-ho per sempre. Aquest indecís està esperant una oferta de l'Estat per justificar un vot contrari. Segon, hi ha un indecís preocupat sobre com serà aquesta República catalana: pren una posició de consumidor, i segons com sigui la Catalunya independent, compra o no compra. Però serà impossible fer un país al gust de tothom. I, tercer, hi ha un indecís que té por de les conseqüències, sobretot de sortir de la Unió Europea o de quedar aïllats econòmicament. Jo intento donar arguments i cito estudis, però cal deixar clar que no sóc economista ni màster en relacions internacionals. Al llibre, però, recomano experts.

Li suggeriria llegir els estudis del Col·lectiu Wilson, que demostren que la Seguretat Social catalana és perfectament viable. A més, li recordaria que les pensions, en el nostre sistema, les paguen els treballadors actuals. Els jubilats cobren a partir de les cotitzacions dels treballadors en cada moment; no és un sistema de capitalització on s'acumulen cotitzacions. Mentre Catalunya tingui una economia productiva que rutlli es podran pagar les pensions.

La meva opinió és que el castellà, en la República catalana, ha de tenir estatus oficial. Però li recordaria que tots els líders polítics partidaris del dret a decidir, des de Mas i Herrera fins a Junqueras i David Fernàndez, han deixat clar que el castellà és un patrimoni de Catalunya i que la independència no es fa per restar drets sinó per sumar-ne. Aquest procés no es fa perquè algú que avui es dirigeix a la Justícia en castellà no pugui fer-ho, sinó perquè aquell que ho vol fer en català també pugui fer-ho. Seria absolutament contrari a la democràcia que la llengua materna de més de la meitat dels catalans no fos oficial. Els ciutadans d'origen espanyol o castellanoparlants no han de sentir-se estrangers a casa seva. En el procés constituent hem de forjar nous conceptes de catalanitat. Potser sentir-se català no ha de passar només per la llengua, la història o les tradicions sinó pels valors republicans.

Li diria que llegeixi a la Constitució espanyola els mecanismes necessaris per reformar-la en sentit federal. Són necessaris el suport dels dos terços dels diputats del Congrés, convocar eleccions i tornar a votar. És impossible, avui dia, reformar la Constitució sense PSOE i PP. El procés legal seria un viacrucis en el qual qui sempre acaba decidint serien PSOE i PP, i on Catalunya no tindria cap dret de vet. Aquesta és una via morta. Però qui l'hauria de formular és l'Estat. Qualsevol oferta que vingui només del PSOE o només del PP no serviria.