Política

L'unionisme, al podi de la TV pública

Els caps visibles del PP i el PSC copen els primers llocs del rànquing dels líders polítics amb més presència als informatius de TV3 i TVE Catalunya

Mas és qui acumula més minuts, amb més de tres hores en sis mesos

Rajoy, Camacho i Navarro surten més que Junqueras

El PP sempre té en el seu punt de mira TV3 i cada dia que pot recorda que es destinen massa diners a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). En el programa electoral dels últims comicis al Parlament insistia a eliminar despeses nacionals i proposava que es reduís dràsticament el pressupost dels mitjans públics catalans.

La presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, però, no es pot queixar del tractament que li donen els informatius de TV3. Segons els informes del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), sempre apareix en els primers llocs dels líders polítics amb més presència. Fins al punt que Camacho, Pere Navarro i Mariano Rajoy estan per davant d'Oriol Junqueras o Joan Herrera. Un panorama que es repeteix a TVE Catalunya. L'unionisme, doncs, forma part del podi de la televisió pública.

Cada mes el CAC emet l'estudi sobre l'observança del pluralisme polític a la televisió i la ràdio en informatius i magazins i es desglossen diversos paràmetres com la representació que han tingut les forces parlamentàries, els governs i els actors polítics, entre altres.

Aquest diari ha analitzat els últims sis informes que ha elaborat el CAC, des del mes de juliol fins al desembre de l'any passat, i ha agafat com a referència el temps de paraula en els informatius públics dels presidents català i espanyol, els líders dels partits catalans i el cap del PSOE –no es comptabilitzen les entrevistes.

El president de la Generalitat, Artur Mas, com és lògic, és qui acumula més quota de pantalla tant a TV3 com a TVE Catalunya, amb més de tres hores, tot i que alguns mesos Mariano Rajoy o Pere Navarro li han pres el lideratge. La primera posició del president espanyol, per exemple, va ser l'agost a TV3 coincidint amb l'auge del cas Bárcenas, que va ocupar gairebé una hora als informatius.

El segon lloc, en aquests sis mesos, està ocupat pels polítics del PP. A TV3 hi ha Mariano Rajoy i a TVE Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho. La presidenta del PP va tenir un protagonisme especial el mes d'octubre, quan va presentar el projecte d'un nou finançament per a Catalunya, que va rebre una allau de crítiques per part dels barons del seu mateix partit. El número tres, a les dues televisions, és el primer secretari del PSC, Pere Navarro, que va aparèixer i parlar 44 minuts a TV3 i 32 a TVE Catalunya.

Aquesta situació fa que Rajoy, Camacho i Navarro hagin tingut bastant més pes que altres líders sobiranistes com el president d'ERC, Oriol Junqueras, o el coordinador general d'ICV-EUiA, Joan Herrera. Algun mes, fins i tot, ni Junqueras ni Herrera estan entre els vint primers –Camacho, per contra, mai baixa de l'onzena posició–. Això sí, el desembre, coincidint amb l'anunci de la data i la pregunta de la consulta, es gira la truita, sobretot a TV3. Herrera escala fins al segon escaló del pòdium amb més de disset minuts i Junqueras, al tercer, amb setze. Camacho, però, continua sense caure i queda en sisè lloc amb nou minuts.

El líder de Ciutadans, Albert Rivera, també es cola entre els cinc primers a TVE Catalunya, mentre que el diputat de la CUP David Fernàndez té una visibilitat ínfima. A TVE Catalunya hi ha mesos en què ni apareix, tot i que sí que ho fa Quim Arrufat. Aquesta tessitura és si més no curiosa, tenint en compte que Fernàndez és el polític més ben valorat, segons l'última enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió. Va obtenir un 5,47 i es va col·locar per davant de Junqueras (5,45), Josep-Maria Terricabras (5,29), Herrera (4,94) i Mas (4,75). Tot i això, també s'ha de tenir en compte que Fernàndez no es prodiga gaire en aparicions públiques.

Debat Catalunya-Estat

El debat a l'entorn del model d'organització política i de relacions amb l'Estat és el tema que més apareix a les televisions, quan s'analitza el repartiment del temps de paraula de les formacions parlamentàries. Al juliol i a l'agost també va tenir protagonisme el cas Bárcenas; al setembre, la Via Catalana i el debat de política general; a l'octubre, el finançament autonòmic proposat per Sánchez-Camacho; al novembre, els pressupostos, i al desembre, la consulta del 9-N.

49
minuts
acumula el portaveu del govern, Francesc Homs, als informatius de TV3. A TVE arriba als 27.

LES XIFRES

27
minuts
van correspondre a Andreu Mas-Colell a TV3. A TVE, el conseller d'Economia en va sumar catorze.
36
minuts
és el temps de pantalla de Ramon Espadaler a TV3. A TVE Catalunya n'acumula setze.

Homs, el conseller més ‘mediàtic'

En la classificació que es pot veure en el gràfic d'aquest reportatge, només hi surten els líders dels partits polítics, i no els consellers, que també sumen moltes hores. És el cas del portaveu de l'executiu i conseller de la Presidència, Francesc Homs, que mes rere mes és un dels polítics amb més quota, tant a TV3 com a TVE Catalunya. Les rodes de premsa que fa els dimarts després de la reunió del consell executiu li garanteixen aquesta presència. En els sis últims informes del CAC, suma prop de 49 minuts a TV3 i 27 a TVE Catalunya.

El segon conseller més ‘mediàtic' és el d'Interior, Ramon Espadaler. La seva cartera sempre és una de les més complicades i controvertides i l'any passat es va veure esquitxat per la mort de l'empresari Juan Andrés Benítez al Raval. El titular d'Interior també va tenir un protagonisme especial als mitjans el mes d'octubre, coincidint amb la manifestació del 12 d'octubre i la possible presència de neonazis. En el cas d'Espadaler, però, hi ha un altre factor a analitzar. Molts cops també fa declaracions com a dirigent d'Unió –per exemple, aquest cap de setmana ha reclamat des de Girona més diàleg a Rajoy– i això l'ajuda a tenir més quota de pantalla. En total, acumula 52 minuts a les dues televisions.

Andreu Mas-Colell és l'altre conseller que té més pes i en sis mesos va aparèixer uns 27 minuts a TV3 i catorze a TVE. Aquestes xifres s'expliquen perquè Mas-Colell ha hagut d'entomar dues situacions complexes en el seu departament: la pròrroga pressupostària del 2013 i la posterior aprovació dels nous comptes per al 2014, que van tenir el suport d'ERC.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia