El Festival Pròxims s'estrena amb un ple a la seva nova seu al Raval

Sense menystenir el cartell, el més nou de la quarta edició del Festival Pròxims a Barcelona era el seu canvi d'ubicació a la Plaça de Joan Coromines, al cor del Raval. El certamen s'ha estrenat amb un ple en aquest espai, sensiblement més petit però molt més cèntric que l'habitual recinte del Poble Espanyol. El cartell més ambiciós de tots els anys, amb Mishima, Standstill i La Iaia com a grups destacats, Joan Dausà i el sorprenent Halldor Mar amb les seves versions anglòfones de clàssics populars catalans, han convocat un gran nombre de persones a la plaça entre el Macba i el CCCB. Els concerts han començat a quarts de set de la tarda i s'han allargat fins ben bé la una de la matinada.

El Pròxims ha arrancat amb l'actuació de l'última incorporació al seu cartell, el duet dels germans Pribizchu, Pribiz. La participació del grup es va anunciar després que aquest es proclamés guanyador d'un “repte” online entre bandes organitzat per la comunitat d'artistes Talents United, on es van imposar a Coriolà i 4hiverns.

Halldor Mar ha estat el segon artista en pujar a l'escenari en una plaça de de Joan Coromines que començava a animar-se. Els que no el coneixien encara han quedat sorpresos amb el repertori d'aquest noi islandès resident a Catalunya des de 1994. La seva proposta no és altra que traduir a l'anglès, versionar i portar al seu terreny clàssics de la cançó popular catalana. El Remena nena, de Guillermina Mota, Al vent, de Raimon, o Qualsevol nit pot sortir el sol, de Jaume Sisa, convertides en Let's shake it, The wind, o The sun could rise tonight , són només algunes de les adaptacions que proposa Mar.

Joan Dausà ha succeït l'islandès, amb la seva proposta reposada i de to amable amb el públic, i amb inexcusables èxits com Jo mai mai, a banda, és clar, de les cançons del seu darrer disc, On seràs demà?. Dausà també ha interpretat alguns temes que podem trobar a la BSO de la pel·lícula Barcelona nit d'estiu composada per ell mateix, guanyadora d'un Premi Gaudí.

La Iaia ha trencat el tempo que duia el festival amb l'energia del seu segon treball On és la màgia?, allunyat en sonoritat i rítmica de l'àlbum que els va donar a conèixer, Les ratlles del banyador. Els osonencs també participaran a l'edició del Pròxims a Calonge, el proper 9 d'agost. Allà, però presentaran el disc amb la versió XXL, és a dir, en col·laboració amb quinze musics de la cobla Bisbal Jove.

La nit ha donat la benvinguda a Standstill, ara ja sí, amb l'aforament del festival complet. Standstill ha donat una nova lliçó de personalitat artística i sentit escènic dels seus concerts. Això, malgrat que avui han aparcat la fastuositat de Cénit, l'espectacle dissenyat per presentar el seu darrer disc, Dentro de la Luz, i han proposat un repertori més variat, adequat a la fórmula que potser requeria el festival.

Per rematar el festival ha pujat a l'escenari Mishima, un clàssic ja de l'escena independent catalana, convertit en un grup amb prou predicament per tancar festivals. Per a uns quants ha estat la primera ocasió d'escoltar en directe les cançons noves del grup, les de L'ànsia que cura, publicat aquest any. Però amb set discos a l'esquena, Mishima sempre té temps per recórrer algunes de les cançons que més entusiasmen el personal.