El Bisbat ven la capella de Sant Jordi de Calonge
L'ermita la compra una església ortodoxa ucraïnesa
L'acord, que és ferm, es formalitzarà al setembre
El Bisbat de Girona ha arribat finalment a un acord per vendre la característica capella de Sant Jordi –al sector de Treumal, a Calonge– a una església ucraïnesa catòlica de culte ortodox. L'acord de la venda, que és ferm i que es formalitzarà al setembre, podria voltar els 600.00 euros, segons apunten fonts consultades. De fet, des de fa uns dos anys ja s'hi celebren oficis d'aquest culte i ja es pot veure a la porta del temple un rètol, escrit amb alfabet ciríl·lic, on es detalla l'horari dels oficis. La imatge de Sant Jordi, no inclosa a la venda, es traslladarà dimarts o dimecres a l'església del Carme de Calonge. Amb anterioritat a tancar l'acord de venda la capella s'havia cedit a la comunitat ortodoxa. Fins llavors només es feia servir en ocasions especials generalment per a casaments. Aquesta era fins ara una capella sufragània de la parròquia de Sant Martí de Calonge.
La capella és obra de l'arquitecte Guillem de Cops, es va edificar l'any 1947 i va ser consagrada cinc anys més tard. L'any 1953 va ser quan es va col·locar la imatge de Sant Jordi a la fornícula de l'altar.
La peça més valuosa
De tota manera, l'element més important de la capella –la qual té de fet caràcter d'ermita– és l'escultura de Sant Jordi, obra de l'escultor Joan Rebull
(Reus,1899-Barcelona, 1981). Segons l'historiador Albert Vilar, “l'escultura és un molt bon exemple de la creació de Rebull, que era un amant de la forma pura sense detalls, seguint la línia de l'art egipci, mesopotàmic i grec”. L'escultor Joan Rebull està considerat una de les figures clau de l'escultura realista catalana del segle XX. L'escultura es va acabar, segons consta a la mateixa base de l'obra, el mes de setembre de 1953. El gener passat una lladres van esbotzar la porta de la capella de Sant Jordi i es van endur el frontis del sagrari del seu interior; aquesta era, però, una peça de poc valor feta amb llautó.
Una activitat discreta al registre de la propietat
El Bisbat de Girona ha realitzat durant els darrers anys un important treball de camp al registre de la propietat per poder fer un cens de quines propietats, com ara capelles i ermites, estaven o no registrades al seu nom. En alguns casos, aquestes eren temples que ja no es dedicaven al culte religiós o tenien molt poca utilitat religiosa, tret d'alguna celebració, com ara algun casament o bateig. Del que es tractava era de tenir un cens acurat i actualitzat. Al voltant d'aquest tema el Bisbat de Girona sempre ha dut a terme una política de total discreció a l'hora de fer públic les seves propietats, fins i tot ha estat opaca l'hora per facilitar-ne dades. Això els ha permès poder registrar algunes d'aquestes propietats i tenir-ne la propietat. Aquest, però, no és el cas de la capella de Sant Jordi, que des dels anys cinquanta és propietat del Bisbat de Girona. Al llarg dels anys, i des de patrimoni del Bisbat, s'han dut a terme vendes de propietats de l'església, com ara rectories, entre altres elements del vast patrimoni que té en propietat.