La gestió de les altes, el coll d'ampolla de les urgències

Salut treu importància als col·lapses dels serveis d'urgències d'alguns hospitals d'aquest estiu. El balanç oficial del dispositiu de Salut dels mesos de juliol i agost admet que en alguns casos puntuals hi ha hagut “saturació” a les urgències, segons va reconèixer ahir el conseller Boi Ruiz al Parlament, i que cal afrontar algunes millores per evitar que les cues s'estenguin al llarg de l'any, sobretot a l'hora de donar els pacients d'alta. Tot i les protestes de professionals i usuaris, Ruiz considera que el dispositiu que preveia el tancament de 2.091 llits (un 20% del total de 13.072 de l'ICS) ha estat encertat.

Del total de pacients dels serveis d'urgències, entre el juliol i l'agost un 93,25% van ser atesos en menys de 12 hores. Només 3 de cada 10.000 persones no van ser ateses fins al cap de 72 hores. Els ingressos a urgències han estat 630 més dels previstos, un 1,3%, un fet que ha generat que es reobrissin 160 llits dels que l'1 de juliol s'havien inhabilitat. Els casos més significatius van ser el del Joan XXIII de Tarragona, on es van recuperar 23 dels 64 llits inactius, i el de l'hospital d'Igualada, on es van emprar 37 llits que eren a punt de deixar-se sense cap ús.

El director del CatSalut, Josep Maria Padrosa, i el d'assistències de l'ICS, Antoni Joan, van detallar en la comissió de Salut del Parlament el dispositiu, i van deixar a Ruiz les valoracions més polítiques i la resposta als partits.

Joan va insistir que els paràmetres de temps d'espera i atenció de les urgències als hospitals catalans continuen sent uns dels millors. “Hi ha saturacions molt puntuals, i els indicadors d'atenció són molt correctes”, assegurava el director d'assistències i exresponsable d'urgències a Bellvitge. Tant Joan com Ruiz van reconèixer la necessitat d'accelerar els processos d'alta dels pacients d'urgències. És un coll d'ampolla que s'ha detectat com a general i que “fa incrementar les puntes de feina durant els dilluns, per exemple, assegura Antoni Joan. A banda que dilluns hi ha més usuaris del servei d'urgències, la lentitud en les altes complica el dia. “El percentatge de malalts donats d'alta abans del migdia encara és baix i l'hem de millorar”, es comprometia Joan. Tots dos van admetre que alguns pacients havien hagut d'esperar-se als passadissos, sense que això impliqués, absència d'atenció.

Entre les millores anunciades ahir pel conseller destaca un servei de pantalles que informaran els usuaris d'urgències del temps d'espera que hi ha al servei per als casos no urgents. El sistema s'implementarà a finals d'any, mentre que al llarg del 2015 s'hi afegirà el temps d'espera que hi ha als CAP o als serveis sociosanitaris de cada regió sanitària, per si els usuaris decideixen ser tractats en un altre centre de la zona.

L'oposició va recordar l'abast de les retallades. Mentre que el PP i Ciutadans li van retreure que s'esmercin diners en altres partides, com ara el Tricentenari i que liderin el tancament de llits, ICV-EUIA i la CUP van insistir que les retallades augmenten la precarietat del sistema públic i faciliten l'avenç de la sanitat privada.

ERC i el PSC es van mostrar menys catastrofistes. Tot i això, van coincidir ahir a reclamar del conseller un exercici de contrició i que admeti que l'acumulació de retallades als CAP i als serveis sociosanitaris han acabat afavorint el col·lapse de les urgències i un pitjor servei a tota la xarxa sanitària pública.

El conseller va recordar que en el recent congrés mundial de cardiologia s'havia lloat el sistema català de detecció i, sobretot, el d'actuació ràpida contra els ictus i els infarts. “El mateix president dels cardiòlegs de l'Estat lamentava no poder aplicar el nostre model a Espanya”, advertia Ruiz. Va posar aquest exemple per defensar la sanitat pública catalana, de la qual es va declarar “fill i fidel”. En aquest sentit, el govern té previst reclamar al Ministeri de Sanitat un millor finançament. “Tenim l'autoritat moral per exigir-ho, atenent al sacrifici en retribucions que fan els professionals, la contenció de la despesa sanitària, farmacèutica i en inversions realitzades, i l'eficiència en la gestió”.