Vic, amb veu de dona

Nit de grans veus de dona, dissabte al Mercat de Música Viva de Vic, amb estrenes tan esperades com la d'Un pas i neu i un pas, el tercer disc d'Anna Roig i l'Ombre de Ton Chien, que realment representa un important pas endavant en la trajectòria del grup penedesenc, tant pel que fa a composició com a la seva posada en escena, cada vegada més teatral i elaborada. Amb les entrades exhaurides a l'auditori de L'Atlàntida, el grup va aparèixer al centre de l'escenari mig a les fosques, fent pinya i repetint una espècie de mantra: “Un pas i neu i un pas i un pas...”, les paraules que també obren la primera cançó del nou disc, Gare de Metz. L'Anna, descalça, amb un vestit cobert per una gavardina, es movia per l'escenari seguint unes ratlles discontínues marcades a terra, com un personatge erràtic, obsessionat i de mirada perduda en l'infinit, que de vegades també ballava una espècie de dansa ritual o cantava de genolls o li deia al bateria a l'oïda que presentés el grup al públic i li digués bona nit. Les noves cançons, des de les més evocadores Com el mar, Je rêve de toi i Així és la vida fins a la vitalista Tocar fusta i menjar ferro, tenen un nivell molt alt i complementen bé els clàssics de la casa, com ara Corro sota la pluja i Petons entre camions, interpretats amb el detallisme habitual per uns músics que no tenen por de moure's per l'escenari i anar més enllà de les seves aportacions instrumentals.

La programació del dissabte havia començat unes hores abans a la plaça Major –on després van actuar Manel i Joan Colomo– amb la vigatana Joana Serrat, que va presentar a casa el seu segon disc, Dear Great Canyon, amb el seu folk-rock d'autor i una veu molt personal integrada en una gran banda. Més dones: Leonor Watling i els seus Marlango van presentar al teatre de L'Atlàntida el seu imminent El Porvenir, que continua en la línia marcada per Un día extraordinario. Al mateix escenari, Kepa Junkera va avançar el seu nou projecte amb les set noies del grup Sorginak. Un altre músic de llarga trajectòria, el guitarrista Toni Xuclà, va estrenar Una terra sense mapa, en què adapta Bach i presenta el seu primer bolero, i tampoc no coneix fronteres Guillem Roma, que va presentar a Vic el seu Nòmades amb la formació de gala de la Camping Band Orchestra: vuit músics. Per acabar, una altra impressionant veu de dona: la de Celeste i les seves emocionants adaptacions del mestre Antonio Machín i joies eternes com ara Cuando me besas.