Alex Salmond
Amb el procés engegat per Salmond, la impopularitat de conservadors i laboristes a Escòcia ara és més alta que mai
Aritmèticament, el referèndum per la independència d'Escòcia que va tenir lloc el 18 de setembre, amb la victòria del no (55,3%) sobre el sí (44,7%) i amb un 84,6% de participació, ha significat una derrota per al primer ministre del govern d'Escòcia, el Molt Honorable Alex Salmond. És un fet objectiu. Tanmateix, està per veure si la derrota en l'esdeveniment (el referèndum) també significa una derrota en el procés (el camí cap a la independència). Perquè, des del 1997, després que per primera vegada en la història el Partit Nacional Escocès guanyés per majoria simple les eleccions al Parlament d'Escòcia i accedís al govern, els nacionalistes han deixat clar que la independència era un procés, no un esdeveniment.
Un procés d'aquestes característiques, si s'hagués situat de ple en el segle XX, probablement hauria contingut una càrrega èpica més pronunciada. A l'inici del segle XXI, i en aquests moments, en canvi, el procés engegat per Salmond ha descansat poc en el component patriòtic (entès el concepte en la seva definició més clàssica) i ha buscat els suports més prosaics en àmbits, entre d'altres, com ara l'economia (macro i micro), la diversitat del teixit social (els nous escocesos) i el reconeixement jurídic (competencial i representatiu). És cert que Salmond ha fet, en comptades ocasions, alguna concessió a una èpica concreta, si bé sense anar més enllà de les citacions a Robert Burns, el poeta nacional d'Escòcia: “it's coming yet for a'that” [“això, malgrat tot, ja és en camí”]. Un això al qual Salmond atribueix com a referent “la independència”. Els poemes èpics del segle XVIII escrits en scots, tanmateix, per a Salmond només han servit de colofó (mai de graella de sortida) per al nou discurs polític contemporani expressat en anglès: “Independence is the natural State for nations like Scotland. It offers us the freedom and flexibility to pròsper equal partners with other nations i the EU” [La independència és l'estat natural per a nacions com Escòcia. Ens ofereix la llibertat i la flexibilitat per a prosperar com a socis en condicions d'igualtat amb altres nacions de la UE”].
Emmirallat Salmond en Irlanda, Noruega, Dinamarca, Suècia i altres nacions veïnes independents, el procés engegat té a veure amb la voluntat política d'enfrontar-se amb el dilema que ja s'havia plantejat dècades abans el fundador del Partit Nacional Escocès John MacCormick: cooperar amb el Regne Unit i perdre la identitat nacional pròpia o defensar la independència i tenir tots els altres en contra. En paraules més recents (2008) del professor de literatura a la Universitat de Glasgow Murray Pittock: “Aquest va ser l'autèntic conflicte en la política del govern britànic: no poder acabar de discernir si Escòcia era una nació o una regió, i, en tractar-la com a regió, entrava en contradicció amb els termes de la Unió de la qual Escòcia formava part com a nació.”
L'any 2007, només un 36% dels escocesos tenien clar que votarien sí en un referèndum d'independència, un 14% no ho sabien i un 48% declaraven que votarien no. El fet que Salmond i el Partit Nacional Escocès haguessin assolit el Parlament i el govern d'Escòcia encara avui sorprèn la política britànica, però la pretensió dels nacionalistes no era celebrar immediatament un referèndum per la independència. Els passos inicials del procés tenien més a veure amb la superació a les urnes dels conservadors (en àmbits rurals) i dels laboristes (en àmbits urbans). I tenien a veure amb el repte de desemmascarar la complicitat tàctica de l'unionisme amagada sota l'estratègia de la devolution. Salmond no va dubtar, emparat en una forta convicció en l'activitat legislativa del Parlament d'Escòcia (Holyrood entès com a motor de canvi a Escòcia), a aprovar mesures populistes: eliminació dels peatges dels ponts i de les taxes per al títol de graduat universitari; així com les mostres de pressió per part de l'administració de Salmond sobre el govern britànic perquè permetés a Escòcia assumir el lideratge sobre les negociacions de pesca a la Unió Europea.
Amb el procés engegat per Salmond, la impopularitat de conservadors i laboristes a Escòcia ara és més alta que mai. La suma d'unionistes purs i federalistes, però, ha donat la victòria al sí en l'esdeveniment. Una pregunta a la catalana (amb tres opcions) i dos anys més de maduració haurien donat la victòria al sí. Salmond ha marcat el camí.
