Galdric Peñarroja té nom d'heroi antic. Algú podria incorporar-lo en les vinyetes d'un còmic d'aventures i batusses medievals, disfressat amb capa i antifaç, escut al braç i espasa immortal en l'aire, empenyent cristians a la reconquesta. El paper li escauria pel nom, però també pel caràcter, perquè aquest home de 34 anys té la força i l'ímpetu d'aquells que no s'arruguen a la primera dificultat, i la determinació d'arribar lluny, molt lluny en el seu propòsit. La seva lluita no té res de medieval, i encara menys de pugna religiosa, però sí de reconquesta, física (d'un espai ocupat per terra, llei i aire) però també immaterial, sentimental; la recuperació d'una dignitat personal i col·lectiva manllevada de fa massa anys.

“Més enllà dels objectius que ens hem marcat, acabi com acabi tot això, el que ja és un fet i una victòria és la manera com ha emergit l'activisme de la societat civil i com s'ha aconseguit que la gent s'impliqués en una causa col·lectiva.” En Galdric s'explica així perquè, com tots els que estan implicats de ple en el viatge de l'Assemblea Nacional Catalana, la seva estació final és la independència però no pot evitar de deixar clar que el recorregut fet fins ara ja ha valgut la pena.

I aquest itinerari l'ha fet bàsicament, fonamentalment, aferrat a una màquina de fotografiar amb la qual ha aixecat acta gràfica dels grans moments que ha viscut el moviment independentista des del 2011, i ja en són uns quants. De ja fa temps, en Galdric està implicat de ple en el nucli dur de comunicació i imatge de l'assemblea, decidint, programant i executant piruetes gràfiques quasi impossibles com va ser la Gigafoto de la Via Catalana de l'any passat.

Aleshores, aconseguir enganxar desenes i desenes de milers d'imatges va ser una feina tan difícil com ho és aconseguir que Carme Forcadella no aparegui a les fotos fent una ganyota quan l'enfoca amb l'objectiu en els actes públics en els quals participa la presidenta de l'ANC. “La Carme és ideal per als fotògrafs de l'ABC, perquè gesticula tant quan parla que és molt fàcil enganxar-la amb un gest que no l'afavoreix. Jo el que faig és fotografiar-la quan calla, perquè és quan s'està quieta, amb la dificultat afegida que ha de fer la sensació que està parlant.”

A en Galderic, li costa decidir-se quan se li pregunta quin dels esdeveniments que ha vist desfilar a través de l'objectiu de la seva càmera l'ha impressionat més. Però quan parla fa evident que guarda un record especial de la gravació que van fer el 8 de setembre del 2012 de la construcció d'una bandera estelada amb petites espelmes al centre de la plaça Catalunya de Barcelona. Allò va ser l'aperitiu de la gran manifestació que va viure Barcelona uns dies després: “Per a l'11 de setembre del 2012 havíem previst un gran desplegament amb un seguit de càmeres movent-se pel recorregut de la manifestació però la meitat van fallar perquè van quedar atrapats per la gran gentada.”

L'última gran mobilització ciutadana no els va agafar de sorpresa. Poc abans de les sis de la tarda del passat 11 de setembre en Galdric es va enfilar a un helicòpter amb el qual va pentinar el traçat de la V amunt i avall capturant la gran senyera humana. “Esperava que estigués ple, no en dubtava, però em va sorprendre que la forma de la bandera quedés tan bé. Les imatges de la Diagonal van ser les millors.”

I d'última a última. “Sovint amb els companys ens preguntem què farem quan es proclami la independència i jo ho tinc clar, estaré fent fotos”, i somriu.