En el Diccionari Normatiu Vvalencià (DNV) trobem les paraules dèspota, nècora, pècora, pèrgola i rèmora que ens indica clarament que els valencians hem de pronunciar aquestes paraules amb e oberta quan les pronunciem amb e tancada.

Els valencians pronunciem tancada la e tònica de diverses paraules que tenen una estructura semblant a la de dèspota, nècora, pècora, pèrgola i rèmora, com és el cas de sémola, época, térbola, vérbola, etc.

També pronunciem tancada la e tònica d'imperatius com ara trenca-la, aireja-la, arreplega-la, mastega-la, frega-la, refresca-la, remena-les, pensa-t'ho, beu-te-les, etc., que els que parlen català oriental fan oberta.

I també pronunciem tancada la e del topònim L'Ènova (la Ribera Alta), malgrat que a eixa e li posem un accent greu. Actualment és fàcil trobar valencians que pronuncien aquest topònim amb e oberta per ortografisme, com ho fan també amb altres vocables que porten accent greu, encara que la pronúncia valenciana tradicional siga amb e tancada.

Ara bé, els valencians pronunciem amb e oberta paraules esdrúixoles com ara anècdota, cèl·lula, comèdia, dèria, enciclopèdia, epilèpsia, ètica, fècula, inèrcia, magnèsia, matèria, modèstia, molècula, molèstia, ortopèdia, pèrdua, rècua o rèplica, a les que caldria afegir totes les acabades en –ència (unes 340) —excepte el nom de la ciutat de València, en el qual la e és tancada—, les acabades en –ènia (unes 50) —excepte ténia i el topònim Dénia (la Marina Alta), que les pronunciem amb e tancada—, les acabades en –èmia (unes 55) i algunes més.

No puc dir res sobre paraules esdrúixoles com ara arquèspora, cinèsica, èczema, ènema, madrèpora, mètopa, mesènquima, plèiade, rubèola o selèucida perquè són cultismes que no existixen en la llengua popular i, per tant, no puc saber quina seria la pronúncia genuïna valenciana.