L'oferta de pisos de lloguer assequible a Tarragona és molt inferior a la demanda
En un any, el Servei Municipal d'Habitatge ha rebut 275 peticions i tan sols ha assignat 29 immobles
Malgrat que el conveni entre Adigsa i el consistori tarragoní –a través del Servei Municipal de l'Habitatge– es va signar el maig de l'any passat, realment va entrar en funcionament a finals d'estiu. Es tracta d'un servei que beneficia tant el propietari de l'habitatge, com les persones que desitgen tenir-hi accés però que no disposen de recursos econòmics suficients per fer front a les tarifes actuals. És una competència que fins ara assumia directament la Generalitat, per mitjà de l'empresa Adigsa, però que ara porta directament l'àrea de Serveis Socials de l'Ajuntament de Tarragona.
Actualment, hi ha 29 pisos a la ciutat arrendats en aquest règim, i segons va explicar la responsable de l'àrea d'Atenció a la Persona, Victòria Pelegrín, «n'hi ha quinze pendents de confirmació». La regidora no amaga que la xifra potser és baixa, però recorda que «és un recurs que entra a poc a poc, a mesura que els preus dels habitatges de segona mà continua baixant». Tot i la trentena de pisos llogats, la demanda supera àmpliament l'oferta, ja que ara mateix hi ha 275 persones interessades. «Tant de bo poguéssim dir que no lloguem els pisos perquè significaria que no hi ha gent necessitada, i és el contrari», va assenyalar Pelegrín. Pel que fa a les persones inscrites, les 275 persones no només són a la borsa de mediació, sinó que també aspiren a altres ajuts com el lloguer just o la renda bàsica d'emancipació, i en el cas que rebin alguna altra subvenció deixarien de formar part automàticament de la borsa.
Tarifes i prioritats
El preu màxim de lloguer és de 450 euros, encara que, segons fonts de l'Oficina Local d'Habitatge «seria una tarifa per a un pis a la Rambla, de quatre habitacions i amb balcó». En altres paraules, que el missatge cap als amos és obvi: l'operació no serveix per fer negoci. Pelegrín afegeix: «Estem molt lluny de voler ser una immobiliària perquè tampoc no volem fer competència deslleial. No totes les polítiques d'habitatges han d'estar basades en la construcció.»
L'assignació de les cases va en funció de la taxació que fixi l'administració. Un cop efectuada, si al propietari li interessa el pis entra automàticament dins de la borsa, i és quan Serveis Socials compara la tarifa i mira de trobar alguna persona demandant que, basant-se en els seus recursos, pugui fer front a aquesta despesa mensual. D'altra banda, hi ha un col·lectiu que té preferència: les dones víctimes de violència masclista, però «només si han fet tot el circuit de recuperació i ja han sortit del pis pont».
Una assegurança
Per als propietaris es tracta d'una operació també profitosa, sobretot per als que ja tenen el pis pagat i que veuen com el preu d'aquest tipus d'immobles baixa i prefereixen no vendre. La raó és que, tot i que el preu no és elevat, sí tenen l'assegurança que, en el cas que hi hagi impagat o danys, l'administració resoldrà la situació. Per això, atesa la crisi que travessa en aquests moments el sector immobiliari i la necessitat existent, la regidora va fer una crida a la gent que disposi de pisos i que estiguin tancats «perquè la rendibilitat és del tot segura.»