El gen dels escacs, a l'ADN de l'escola

Tot just entrar-hi ja s'intueix que l'escola Magòria, de Barcelona, té una relació especial amb els escacs. El terra del vestíbul és quadriculat, blanc i negre, i no es tracta d'una elecció estètica, sinó de tenir a mà un tauler per a les peces gegants que ells mateixos han confeccionat. “Els escacs són a l'escola des de fa quaranta anys –explica el director del centre, Jaime González–. Els primers anys es feia de manera molt amateur i, des de fa quinze o setze anys, tenen tractament d'assignatura, amb dues sessions de mitja hora a la setmana.”

“Els escacs –continua González– formen part de l'ADN de l'escola i al centre hem decidit fer servir la sisena hora per a coses que ens semblen rellevants per a l'aprenentatge, com els idiomes i els escacs, que no deixen de ser un llenguatge.”

Per dur a terme aquest projecte, el centre disposa dels serveis de Patxi Molinas, especialista en escacs, que fa de professor d'aquesta disciplina. Els té dos dies a la setmana: l'un el destina a donar-los les explicacions teòriques del joc i a resoldre problemes relacionats amb els escacs que tenen en un quadern, i l'altre, a jugar partides que, en el cas dels més petits, sovint són partides de peons.

Les partides, explica Molinas, les fan en parelles perquè, d'aquesta manera, es fomenta el treball cooperatiu i es poden jugar conteses més equilibrades en què cap dels rivals és molt superior a l'altre. A cinquè i sisè, però, el joc ja té un component més competitiu i els alumnes disputen una lliga.

“Els escacs complementen molt bé el projecte educatiu del centre”, comenta Molinas. “A més, l'escola obté molt bons resultats en les proves de competències bàsiques.” “Sovint coincideix que l'alumne bo en escacs ho és en altres assignatures, especialment les matemàtiques”, remarca el professor d'escacs. González assenteix: “El joc els disciplina mentalment, els nens guanyen en capacitat d'abstracció i de concentració i descobreixen el valor de la solidaritat entre companys.”

Els nens de tercer curs que, per parelles, juguen a la biblioteca de l'escola, són una mostra de fair play. Abans de començar la partida es donen les mans i repeteixen la salutació quan han acabat. I si algú rondina, en Patxi l'amonesta de manera amistosa, però ferma. “S'han de fer les coses ben fetes; si no s'està preparat per ensenyar escacs, el projecte pot ser contraproduent”, assegura Molina, que alerta de l'extensió matussera del joc a les aules: “Els escacs mal explicats poden ser una tabarra.”