24 de maig, primera volta!

El principal propòsit de les eleccions del 27 de setembre és obtenir un mandat democràtic rotund a favor de la independència. Això exigeix, com a mínim, la majoria absoluta. Amb aquesta majoria de diputats independentistes, àmplia i transversal, tot és possible, partint de la base que aquesta majoria expressa el desig d'una majoria social a favor de la independència. Però la construcció del nou país és un repte gegantí que requerirà el concurs i la complicitat del màxim nombre d'actors polítics i socials. I d'aquests, segurament, els més destacats seran els ajuntaments. És des de la base que farem el nou país. Per això cal afrontar l'interval de les eleccions municipals com una autèntica primera volta, com una oportunitat de validar majories i enfortir el procés cap a la independència.

Quan el 12 d'abril de 1931 es van convocar eleccions, en caure el règim de Primo de Rivera, allò determinant va ser la majoria republicana a la immensa majoria de municipis del país. I és a partir d'aquell resultat que Francesc Macià, “interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi”, va proclamar la República Catalana el 14 d'abril. Eren unes municipals, sí. Però allò que va precipitar la fi d'una monarquia decadent i la instauració de la República va ser el caràcter que la ciutadania i els seus representants van fer d'aquelles eleccions, erigides en un plebiscit en tota regla.

La força i legitimitat dels ajuntaments en un procés de sobirania com el que estem vivint és determinant. Com ho va ser també l'estiu de 1931 en el procés de redacció i aprovació de l'Estatut de Núria. Abans que la ciutadania catalana es pronunciés massivament a favor de l'Estatut, els ajuntaments del país hi van mostrar el seu suport. Que d'aquestes eleccions de maig en resulti una majoria aclaparadora d'ajuntaments amb una majoria de regidors a favor de la independència, i que aquests tinguin ben present que les eleccions del 27 de setembre són un referèndum és imprescindible.

Que no ens hagin deixat votar com ho fan les democràcies avançades no vol dir que renunciem a tenir la mateixa qualitat democràtica que Escòcia o el Quebec. Per això, el 27-S serà el nostre referèndum, i el 24-M la primera volta on ens juguem tenir nous consistoris, amb conviccions profundament democràtiques, que ajudin a fer realitat el resultat del referèndum del 27-S.

Des dels ajuntaments hem patit, com enlloc, l'escassetat de recursos per donar resposta a les urgències i necessitats de la ciutadania. Al costat dels nostres conciutadans hem viscut la repercussió dels efectes dramàtics de la crisi i les seves carències sobre els serveis públics. És justament als ajuntaments des d'on es palpa amb més cruesa com el dèficit fiscal –superposat a la pitjor crisi econòmica dels darrers 40 anys– es concreta en atur dels nostres veïns, mancances per ajudar la nostra gent gran o escoles insuficientment dotades. I és també des dels ajuntaments com hem vist de ben a prop el fastigueig de la ciutadania davant la corrupció i la falta de transparència, davant els evasors fiscals, davant de tots aquells que han robat l'esperança de la gent i que han trencat la confiança en les institucions.

I és també des dels ajuntaments –ara que tornen les promeses inversores a quatre dies de les eleccions– com hem vist que les inversions pressupostades en infraestructures –ja descaradament insuficients i clarament per sota de la mitjana– de tota mena passaven de llarg. Entre allò que s'anuncia que s'invertirà i allò que efectivament s'inverteix hi ha un abisme.

El procés cap a la independència, començant per obtenir el mandat democràtic del 27 de setembre fa molts dies que és en marxa, amb un impuls imparable de la ciutadania. I tindrà una primera volta decisiva en aquestes eleccions de maig. Perquè si els independentistes no tenim majoria als ajuntaments, el procés en pot sortir molt tocat. I al contrari: si el resultat d'aquestes eleccions és una majoria clara d'ajuntaments compromesos amb el procés, haurem fet un pas endavant i irreversible per consolidar el camí cap a la independència.

I també, òbviament, cap a la justícia social, cap a la igualtat d'oportunitats, cap a una economia més pròspera, cap a una societat amb més i millors oportunitats per a tothom. Perquè la finalitat de la independència no és canviar banderes. L'objectiu de la independència és viure i conviure en un estat que serveixi els interessos de la majoria. I aquest canvi, aquesta revolució alegre, tranquil·la, democràtica i carregada d'il·lusió, s'ha de concretar a les urnes del 24 de maig. És des dels ajuntaments que escollirem el 24 de maig que naixerà la República Catalana del segle XXI.