Recerca amb full de ruta
Dos-cents científics preparen l'organització de la recerca en la Catalunya independent
Volen aprofitar el procés constituent per resoldre dèficits actuals
Auguren una investigació igualment competitiva
Trobada d'erudits ahir a l'Institut d'Estudis Catalans. Més de dos-cents científics i investigadors catalans van debatre sobre com hauria de ser la recerca en la Catalunya independent i la transició cap a un estat constituent. Finançament, prioritats, el paper de les universitats i dels hospitals, repartiment dels centres de recerca estatals, les infraestructures d'abast internacional... En general, no preveuen dificultats insalvables perquè Catalunya segueixi sent capdavantera al sud d'Europa en aquest àmbit, ja que la independència deixaria Catalunya en un nivell ja superior a altres països europeus amb similar població, com ara Suècia o Dinamarca.
La sectorial de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) va convocar la jornada per tal de “conèixer el parer de la societat investigadora sobre com organitzar aquest àmbit en el futur”, explica el seu responsable, Jordi Font. L'ANC dóna suport a iniciatives que preparen com es pot legislar i organitzar la futura república catalana. Algunes han tingut molt de ressò, com la constitució que ha elaborat el jutge Santiago Vidal. D'altres, com la d'ahir, són més anònimes, però significatives perquè hi era present bona part de l'elit investigadora. “Es tracta de poder proposar als responsables polítics un full de ruta en la transició cap a un sistema nacional de recerca”, definia Joandomènec Ros, president de l'IEC.
Catalunya lidera la recerca de l'Estat. Tots els indicadors de publicacions, participació en programes internacionals i instituts d'investigació situen Catalunya molt per sobre de la resta de l'Estat. La recerca i innovació de les 12 universitats catalanes representa el 60% de la de tot l'Estat, per exemple. Uns indicadors que fan diagnosticar una “bona salut de la recerca a Catalunya”, coincidien ahir a assenyalar diversos ponents. Tot i que les retallades han frenat l'excel·lència dels darrers anys, els professors i les empreses presents a l'acte garanteixen una recerca igualment competitiva.
Els investigadors traslladarien a la Catalunya independent l'actual sistema de recerca basat en les universitats, els centres de recerca i els hospitals. Insisteixen a destinar-hi un percentatge similar al 2% del PIB, com els grans estats europeus. L'Estat no passa de l'1,40%.
El repartiment dels centres estatals de recerca ubicats a Catalunya i del seu personal podria esdevenir un escull. El catedràtic d'economia aplicada Germà Bel insistia que “només es tracta de fer un repartiment d'actius i passius”. Xavier Obradors, director de l'Institut de Ciències Materials, recordava que resultarà “imprescindible compartir les grans infraestructures. Caldria arribar a acords amb Espanya i França perquè puguin utilitzar el nostre sincrotró, i que els catalans puguem també emprar els instituts astrofísics de les Canàries, per exemple”. La independència ens deixaria tres grans espais amb gran finançament exestatal: el supercomputador, el sincrotró Alba i el Centre d'Anàlisi de Genòmica. També caldria fixar el percentatge de participació que correspondria a Catalunya en els projectes d'abast internacional en què participa Espanya. Un dels esculls a resoldre és que la majoria de programes de recerca internacionals tenen tres o cinc anys de durada.
Força professors universitaris van reivindicar que, aprofitant el procés constituent, s'afrontin reptes pendents, com ara la governança de les universitats –elecció de rectors entre d'altres– o una més gran avaluació dels diners públics esmerçats en programes de recerca. I que l'avaluació sigui externa, per exemple.
Les propostes permetran elaborar un full de ruta sobre la recerca que l'ANC farà arribar als partits polítics.