‘Jet lag'

Els avions potser s'han fet per a les persones, però les persones no s'han fet per als avions. De retorn de Buenos Aires observo, a peu dret al corredor, la gent com dorm. Sembla com si un titellaire hagués deixat els ninots sobre les butaques després de la funció. Cossos rebregats i desconjuntats tapats amb mantes, rostres de cara i de perfil amb la boca oberta. El Picasso més cubista els hauria pogut pintar. També el Picasso de l'època blava, perquè la imatge de refugiats sense sostre i sense estufa és general. Els que no poden agafar el son segueixen una pel·lícula als televisors incorporats al respatller del seient del davant. La llum fantasmal que la pantalla projecta sobre les seves cares els dóna una aparença de morts en vida o de ser víctimes d'una sessió d'hipnosi. Portem set hores de vol i en falten set més. Les hostesses es preparen per encendre els llums i repartir les safates amb menjar. Els que dormen i els que no esperen aquest moment, no perquè tinguin massa gana ni els faci goig ni profit el que els serveixen, sinó perquè és una manera de passar el temps. L'operació de desplegar la tauleta on s'ha de col·locar la safata està reservada als més prims. A partir de la talla quaranta-vuit de cintura la safata s'ha d'acomodar directament sobre la panxa i s'ha de menjar els fideus com els orientals, acostant el plat a la boca i no la boca al plat. Un avió és un estat d'excepció on la llibertat de moviments i la dignitat queden suspeses. L'armari de guardar les escombres a les cases és més ample que els lavabos. Demà, quan arribem, tots, els que no han dormit i els que ho han fet d'una manera tan precària, tindrem jet lag. De petit en dèiem “tenir el son girat”. Les criatures, quan dormien massa de dies, de nit estaven desvetllades perquè tenien “el son girat”. Hem de dir ara que les criatures o les persones que han fet una migdiada massa llarga tenen jet lag? Sobre aquesta alteració del son sempre he trobat que se'n fa molta comèdia: “No serveixo per res perquè acabo d'arribar d'un viatge llarg i tinc jet lag.” D'un malalt o d'un cirurgià que hagués d'entrar a la sala d'operacions ho entendria. Però els altres? Tenir el son girat un dia a l'any o a la vida no és tan dramàtic. Per què es parla tant, doncs, del jet lag? Per presumir de jet? De lag? Què és lag?

L'avió enorme ens diposita a Roma i els que hem d'arribar a Barcelona n'hem d'agafar un altre de molt més petit. La distància entre seient i seient és tan ampla que s'hi pot dormir gairebé estirat. No cal intentar-ho perquè el trajecte no arriba a les dues hores. Perdonin: és una burla? No podria haver anat al revés?