Falset

La verema em porta a recordar el meu avi, que era de Falset, i Yves Montand, que hauria de viure en el triangle entre Bellmunt del Priorat, Porrera i Falset. El dret de viure el tindria per una sola cançó: Le temps des cerises, escrita el 1866 i cantada per ell, des que tinc ús de coneixement. Feia una vella carretera del Montsant, la fortor de la verema m'acompanyava i el sentiment de viure en un país antic i bell i profundament irreal, probablement també hi era. Tenia taula reservada a casa d'en Juli i la Mercè, sabia ben poc qui eren. Diuen que fan menjars pels altres i pot ser cert. Poques taules i un lloc clar per parlar amb veu moderada, somriure i sentir com les juntures de la cultura es broden en llocs com aquest. Fan menjars pels altres; l'àpat va ser exquisit: una amanida amb secret, vinagre desconegut, uns pèsols setinats amb seda crua i un oblit de menta, la carn que havia mantingut la tensió, amorosida per estar banyada amb oli durant dies i dies, i un afegitó de gelat d'avellanes rostides, mentre sentia la veu de la Mercè explicar que aquell era un dels seus àpats i que en Juli i ella el compartien amb nosaltres. Compartir la feina ben feta, una antiga lliçó per a l'alumne cansat que arribo a ser, però. Vàrem parlar de vi i aquí vaig entendre que cuinen i comparteixen el que saben amb els altres; ara bé, el vi era un tema separat. La Mercè explicava, però demanava que el tema tingués interès per nosaltres. Va ser un repte la carta de vi per desconeguda, i a la vegada teníem la voluntat dels fangadors que volen saber quins racons d'aquella comarca donaven vi per veure el pas del temps pels bancals de la terra sacra. Vàrem provar i menjar i vàrem conversar amb voluntat de ser humils i escoltar l'aire que ve de mar. La verema ha passat, diuen que serà un bon any per a tots els fangadors que entrin per la Porta de Falset.