La Gardunya deixa de ser el pati del darrere de la Boqueria

Que la plaça de la Gardunya ha estat el pati del darrere de la Boqueria des que l'espai es va incorporar al mercat després de l'enderroc parcial, el 1868, del monestir de Jerusalem –del que formava part–, ho testimonia el seu mateix nom. Gardunya, mot que el diccionari de l'IEC no recull, significa, segons l'Alcover-Moll, “mala gent; persona o persones que van amb traïdoria i procurant enganyar”. Ahir, després d'anys d'obres, el consistori va reobrir la plaça, on uns nous porxos serviran de segon accés principal al mercat –a banda del de la Rambla–, i va donar el tret de sortida al que ha de ser la joia de la corona del renovat espai: el nou edifici en què s'emplaçarà l'Escola Massana, que hauria d'estar acabat a finals de l'any vinent.

La reforma d'aquest àmbit de prop de 4.200 m² ja es va plantejar amb la recuperació de l'Ajuntament democràtic. El primer projecte el va encarregar el llavors delegat d'Urbanisme, Oriol Bohigas, en l'època de l'alcalde Narcís Serra. Des d'aquell moment, els plans s'han succeït. L'any 2009, el govern de Jordi Hereu va aprovar una remodelació dissenyada per l'estudi de l'arquitecta Carme Pinós, i va iniciar la primera fase, la de fer subterrani l'aparcament que, des dels anys 60, havia esdevingut l'espai. Però la reforma va quedar estancada a principis de l'actual mandat per falta de pressupost i perquè el nou executiu de Xavier Trias volia replantejar-se el projecte. Tot, menys el pàrquing, que ja estava començat, i que es va completar el setembre del 2013, després dels retards de rigor per l'aparició de restes
arqueològiques, indestriables de qualsevol intervenció al centre de la ciutat.

Mesos abans, un acord amb el PP havia desencallat la urbanització de la plaça i l'obra dels nous porxos posteriors del mercat, que guanya així 1.000 m² on s'instal·laran noves parades. Les obres de la superfície van començar el maig de l'any passat. I, ahir, Trias va inaugurar l'espai, acompanyat del tinent d'alcalde d'Hàbitat Urbà, Antoni Vives, i els regidors d'Educació, Gerard Ardanuy, i de Ciutat Vella, Mercè Homs.

Resta rematar la porxada del mercat, però la plaça està llesta, com la reforma de l'adjacent carrer Jerusalem. Tot plegat ha costat 5,1 milions d'euros, que cal sumar als 24,5 invertits abans en l'aparcament, que, a més de 442 places d'ús per al públic general, en reserva 77 més per a la càrrega i descàrrega dels paradistes.

Amb l'acte d'ahir també s'escenificava l'inici de la construcció del nou edifici destinat al centre municipal d'art i disseny Escola Massana, que des de la seva inauguració, el 1929, sempre ha ocupat part de l'antic hospital de la Santa Creu. La nova escola, també obra de l'estudi de Pinós, tindrà 11.000 m² distribuïts en planta baixa, cinc pisos i una planta subterrània. El pressupost és de 14 milions d'euros. Quedaran encara dues peces més per encaixar, a la banda nord de la plaça. Una promoció d'habitatge protegit que impulsa l'Ajuntament en col·laboració amb la FAVB –que els gestionarà en dret de superfície durant 75 anys– i que està previst que comenci a aixecar-se a finals d'any. I un altre bloc de pisos, d'impuls privat, per ara sense calendari.

Ahir, al final de l'acte oficial, es va acostar el Juanito del bar Pinotxo, clàssic inevitable del mercat, per saludar l'alcalde. “Ara comença a anar bé la Boqueria! Ara la Boqueria té cap i peus!”, va exclamar, en referència als dos accessos que tindrà a partir d'ara. No tan content estava el veí que, des d'un balcó al costat del solar de l'escola, va escridassar la comitiva municipal mentre Trias col·locava la primera pedra de l'obra. “Els veïns no importen! Cinc anys d'obres i de soroll i l'alcalde no ha aparegut mai!”, va clamar, i els estudiants de la Massana presents en l'acte el van aplaudir. Després, l'home va baixar a parlar amb Trias. “Està emprenyat pel soroll, i deu tenir raó”, comentava després l'alcalde als seus col·laboradors. Ningú li estalviarà l'any i mig més d'obres que li queden a tocar de casa.