Arenys de Munt, tot previst

Deu dies després de la consulta d'Arenys de Munt, pujo al poble per parlar amb Josep Manel Jiménez, el regidor de la CUP que en va ser el cap visible i responsable. Jiménez, quines coses, havia estat alumne meu a l'escola Freta de Mataró. Parlo de fa trenta anys.

Ens asseiem en una taula d'El Rebost de l'Àvia, una botiga d'espècies i mig bar que hi ha a la Riera.

–«Els dies previs a la consulta deia als periodistes que em trucaven: ‘Quan hagi passat tot, veniu i us n'explicaré els secrets.' No ha vingut ningú.»

He vingut jo, però per iniciativa pròpia. No em trobo entre els que el van telefonar abans.

–«Tot es remunta al referèndum que l'any 2006 l'Ajuntament va organitzar per saber si s'havia de cobrir i asfaltar la riera del poble. El moviment Salvem la Riera, que hi érem contraris, vam denunciar la consulta perquè era irregular, i va ser en aquell moment, remenant lleis, que ens vam adonar de la impossibilitat de fer qualsevol referèndum sense el permís de l'Estat. I llavors, nosaltres, els mateixos que ens oposàvem a aquell, ens vam indignar i vam decidir que per denunciar les restriccions estatals n'organitzaríem un altre. I com que els de Salvem la Riera érem independentistes i formàvem part del Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació, el MAPA, vam decidir que faríem una consulta sobre la independència de Catalunya. Els estatuts de l'entitat, perfectament legals, ens permetien fer consultes sobre el que volguéssim, sempre que fossin entre els nostres associats i simpatitzants. Vam considerar els habitants d'Arenys de Munt més grans de 16 anys simpatitzants nostres, i vam iniciar-ne els tràmits.»

–Que van anar més enllà de la consulta d'una petita entitat.

–«La consulta havia de tenir ressò, se n'havia de parlar. Per això vam presentar la moció a l'Ajuntament per demanar un local municipal per celebrar-la. Va ser el primer ham llançat a l'Estat. El segon va consistir a anunciar que usaríem una urna, com si fos un referèndum. L'Estat va picar. Més del que nosaltres calculàvem, perquè per defensar les seves tesis va enviar un advocat de la Falange. Ja ens anava bé. Es començava a parlar d'Arenys de Munt i la seva consulta. Tal com havíem pretès amb la moció, que va comptar amb la complicitat de l'alcalde, Carles Móra, l'Estat només va recórrer contra el fet que l'Ajuntament pogués cedir un local. Entretingut amb aquest legalisme, no ens va prohibir la consulta, que era el que temíem. Per guardar-nos les espatlles, no vam parlar mai de referèndum ni de consulta popular. En vam dir ‘consulta a la població'. Un dia, en una reunió d'aquestes en què ho estudiàvem i ho calculàvem tot per no fer cap pas en fals, vam dir que havíem de muntar un servei de seguretat que protegís l'urna, ‘per si vénen els de la Falange'. O sigui, que fins i tot això, vam encertar, perquè la Falange va venir.»

–I què us deia la gent?

–«Primer, alguns ens deien: ‘Mira en quin embolic heu ficat el poble.' Van canviar davant la reacció desmesurada de l'Estat i les amenaces dels falangistes.»

Dono fe que Jiménez és, a Arenys de Munt, l'home del dia. Tothom el saluda amb simpatia. Tothom que hem trobat i l'ha saludat, és clar.

–«Alguns han vist una intenció en el fet que la consulta se celebrés dos dies després de la Diada, el 13 de setembre. Com que ningú no m'ho ha preguntat, no en saben el motiu verdader.»

–Per què, el 13 de setembre?

–«Perquè la meva filla Marta complia 16 anys el dia 9 i li vaig voler fer un regal: ‘El primer diumenge següent al teu aniversari podràs votar per la independència del teu país.'»

Josep Manel Jiménez, de família aragonesa i murciana, es va fer independentista abans de decidir-se a parlar català. «Ara el parlo fins i tot a la meva mare.» Creu que Arenys de Munt ha iniciat un moviment imparable. La consulta ha produït un efecte de contagi, però ell no pensa que necessàriament la independència vingui de la mà d'un referèndum a escala nacional: «De moment el centre del debat ja no és l'autonomisme sinó l'independentisme, i tots els partits s'han sentit trasbalsats. És curiós que els més refractaris a les consultes i a la independència siguin el PSC i ICV, juntament amb el PP. Ja ho entendran, molts dels seus votants? El poble català és essencialment independentista; només passa que té por. Nosaltres hem ajudat a vèncer-la.»

–I el Baix Llobregat? Què pensa de la independència la gent del Baix Llobregat, per dir un lloc amb molta gent d'origen immigrant i amb llaços familiars i sentimentals amb diverses regions d'Espanya?

–«Mira'm a mi, que també en tinc. Mira tanta gent d'Arenys castellanoparlant que va venir a votar.»

–Sí, però l'Estat pot posar en moviment molts ressorts dissuasius. Si ho ha fet amb Arenys de Munt, compta què no faria amb Catalunya.

–«Que ho faci. Si és el que nosaltres buscàvem, i ens ha afavorit... El problema d'Espanya és que no sap seduir. Tot ho vol arreglar a mastegots, i la gent reacciona, si se sent agredida.»

–I el Barça, en quina lliga jugaria?

–«Itàlia donaria milions perquè ho fes en la seva.»

Carai, els meus alumnes. Sí que han sortit espavilats.

–«Doncs em vas suspendre. No tinc el títol d'FP per tu.»

–Què dius, ara!

I llavors en Josep Manel Jiménez em fa un comentari, que em fa vergonya reproduir, sobre la importància de les classes d'història de Catalunya que els feia. Que fort. A veure si mestre i alumne som l'efecte papallona del futur estat català.