Societat

La millora de rodalies va per llarg

Els projectes per evitar el col·lapse de la xarxa ferroviària a Barcelona impliquen llargues obres i grans inversions

Cal augmentar la freqüència de pas pels túnels

Només es preveu optimitzar la informació

Hi haurà més trens aturats i més jornades de retards a la xarxa de rodalies de Barcelona durant uns quants anys. El caos de dijous es podria repetir sovint, tenint en compte l'abast de les inversions que s'han de dur a terme per millorar la seguretat i la capacitat i freqüència de pas dels túnels que creuen la ciutat. És la conclusió a què arriben experts i responsables del transport públic, que coincideixen en la urgència de començar a executar les obres de millora, repetidament anunciades pels successius ministres de Foment però sempre també ajornades i mai realitzades.

El sistema de rodalies té dos colls d'ampolla que s'eternitzen: el cisellament de les línies de l'interior i la costa, que es creuen entre Sants i l'Hospitalet i que impedeixen augmentar la freqüència de pas, i la capacitat dels dos túnels que creuen Barcelona. Aquests llasts castiguen la fiabilitat i la seguretat de la xarxa, ja que qualsevol problema en una de les línies provoca un efecte en cadena.

“Qualsevol solució serà a llarg termini”, augura Cristian Bardají, director de l'Estudi Llotja d'Infraestructures de la Cambra de Comerç. “El creuament de vies i línies és complicat de gestionar i alenteix la velocitat comercial”, diu.

El president de l'associació d'usuaris Promoció del Transport Públic (PTP), Ricard Riol, coincideix en la diagnosi i posa èmfasi en la necessitat de “millorar la saturació de les línies; va quedar clar que l'espai guanyat amb els nous sistemes de seguretat serviria per augmentar la freqüència de pas del servei de rodalies”.

La freqüència de pas dels Ferrocarrils de la Generalitat és força més alta. És cert que els combois són més curts, però la gestió del complex túnel de Provença, amb trens cada tres minuts, sembla força més efectiva que la dels túnels de plaça Catalunya o passeig de Gràcia. El pas de combois de regionals complica, en el segon cas, les freqüències. Aquests esculls no es resoldran fins a millorar els sistemes de seguretat o ampliar la capacitat de l'estació d'Arc de Triomf, perquè acullin combois més llargs, o afrontar la gran obra per eliminar l'encreuament de la Torrassa (l'Hospitalet). Tot són obres pendents en els successius plans de millora de rodalies, sempre anunciats però mai afrontats.

L'incompliment ve de lluny. Des del 1975, quan es va inaugurar el ramal fins a l'aeroport del Prat, Foment només ha construït una obra important: transformar la línia de mercaderies de Martorell a Granollers en línia de passatgers. Els plans dels governs de Felipe González i José María Aznar es limitaven a traslladar combois usats. Amb el traspàs dels combois del 2009, que no de la infraestructura, l'Estat es va comprometre a finançar 4.000 milions en millores a la xarxa. Es va limitar a refer l'estació de Terrassa i construir la de Sagrera-Meridiana. El pla presentat el 2013 incloïa 306 milions d'euros en millores i el del 2015, presentat fa una quinzena de dies per la ministra Ana Pastor, arribava a 400 milions, i tornava a incloure les obres pendents, malgrat ser presentat com “el més important de les últimes dues dècades”, segons la ministra. El cert és que el pla només preveu millorar la informació als usuaris i als conductors dels trens, mitjançant una xarxa Wi-Fi que permeti interconnectar tots els combois. La millora en la informació serà evident, però no implica cap millora en la infraestructura ni la capacitat de les vies i els túnels.

Els experts coincideixen que l'abast de les millores no hauria d'endarrerir-les. Més aviat al contrari. El Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya insistia ahir que “es posin en marxa inexcusablement les inversions”. Els enginyers apuntaven, en un comunicat, la necessitat “d'unificar esforços”. Bardají, des del centre d'estudis de la Cambra, proposa una entesa similar a la reeixida que va permetre construir la terminal T1 de l'aeroport del Prat. “Totes les administracions s'hi impliquen i, un cop decidit qui farà què, cada administració pacta i compleix els terminis, amb una direcció des del territori.” El precedent va ser modèlic, però la tensió entre els dos governs complica ara reeditar el model.

Mentre no millora la xarxa, l'Estat informava ahir que posa a licitació les obres per arreglar els lavabos i les marquesines de l'estació de passeig de Gràcia.

8.300
devolucions exprés de bitllets va fer Renfe durant el matí de dijous als passatgers.
7
per cent del pla de rodalies del 2009, que incloïa 4.000 milions, s'ha acabat executant.

Adif reforça el control sobre el sistema informàtic que regula els trens

L'objectiu és evitar que el tren ensopegui dues vegades amb la mateixa pedra. L'empresa Adif, que gestiona les infraestructures ferroviàries, ha reforçat el control sobre el sistema informàtic que regula el trànsit de trens a la pràctica totalitat de la xarxa de Catalunya després que una fallada va provocar dijous al matí un gran col·lapse. Des d'ahir, tècnics de l'empresa Telvent, filial de la firma Schneider, estan destinats 24 hores al Control de Trànsit Centralitzat, situat a l'estació de França, per fer un seguiment d'aquest sistema informàtic i estar a punt per fer front a qualsevol incidència.

Telvent va ser la responsable d'instal·lar el programari que regula el trànsit ferroviari i, pel contracte subscrit amb Adif, també és la responsable de posar remei als problemes de funcionament que puguin aparèixer, com va ser el cas de dijous passat quan un equip de tècnics de l'empresa es van desplaçar a l'estació de França quan van tenir coneixement de la incidència.

Ahir, una portaveu de Schneider va explicar que després de solucionar la fallada informàtica de dijous els seus tècnics treballen ara a determinar quina va ser la causa. La mateixa portaveu va advertir que aquesta investigació encara trigarà a estar enllestida i no va voler posar cap data.

El gran col·lapse ferroviari es va produir en una fallada del programari que va col·lapsar el primer servidor utilitzat per Adif. El problema es va agreujar quan es va intentar posar en marxa el sistema a través del segon servidor i es va constatar que aquest tampoc responia. L'errada es va allargar 90 minuts, de dos quarts de set a les vuit del matí. Encara es va tardar a recuperar la normalitat pels retards acumulats.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.