El ‘gran germà' es fa perdonar
Noves revelacions sobre l'abast del programa d'espionatge dels serveis secrets han dut el president dels Estats Units, Barack Obama, a trucar al seu homòleg francès, François Hollande, per assegurar-li que aquestes pràctiques ja no formen part del present i que tampoc formaran part del futur. D'acord amb aquestes dades, que s'han sabut ara gràcies al web de Wikileaks, l'Agència de Seguretat Nacional (NSA) hauria sotmès a escoltes il·legals no només Hollande sinó també els seus predecessors en el càrrec Nicolas Sarkozy i Jacques Chirac. El compromís d'Obama, però, sona una mica ridícul i sobretot arriba massa tard, perquè si en el passat es va considerar que existien motius per espiar presidents europeus perquè d'això en depenia la seguretat de ciutadans nord-americans, res no garanteix que les pràctiques no es repeteixin si es torna a detectar una amenaça similar. No podem oblidar, en aquest sentit, que fa pocs mesos la mateixa agència va ser acusada d'espiar la cancellera alemanya, Angela Merkel.
Que se sotmetin a tàctiques d'espionatge els aliats amb qui teòricament es comparteixen estratègies comunes resultaria incomprensible si no sabéssim que a la pràctica hi ha molts interessos econòmics i militars en joc. Als Estats Units els interessa saber amb prou antelació quins plans tenen els seus socis europeus en fronts tan diversos com l'avenç del terrorisme islàmic, el desafiament de la Rússia governada per Putin o les estratègies dissenyades per superar com més aviat millor la crisi econòmica. El motiu d'aquest interès és tan evident com poc innocent: avançar-se a la presa de decisions per evitar aquelles que no els plauen.