El que va ser síndic portaveu d'Esquerra Unida del País Valencià durant l'anterior legislatura, acaba de publicar un llibre en Balandra Edicions, en què explica el seu treball parlamentari durant la legislatura 2011 - 2015.
Assegura que el resultat obtingut per aquesta força que ara està fora del legislatiu valencià ha sigut una de les raons per les quals es va decidir escriure aquest llibre.
Per què ha decidit publicar aquest llibre?
Aquest és un llibre fruit de l'èxit polític i del fracàs electoral. Malauradament EUPV no va superar la tanca del 5% i amb nosaltres els 108.000 valencians i valencianes que ens havien votat ens quedàrem fora del parlament. Aquesta situació extraparlamentària m'ha permés pensar i repensar el que havíem fet, reafirmar-me en la tasca desenvolupada i procurar difondre allò per què havíem lluitat, així com fer una aportació per nodrir el prestatge de la poca literatura política existent al País Valencià.
Per què ha decidit posar-li aquest títol?
Dissortadament «Botiflers» és un terme que no és conegut arreu del País. Aquest mot mai no havia estat emprat en el diari de sessions de les Corts valencianes i en el meu cas, el vaig posar en valor l'endemà que el TSJ va anul·lat l'ERO de la RTVV. La meua intervenció en aquesta ocasió, el 6 de novembre de 2013, recollia la protesta, la indignació, de rebuig a una mesura que em semblava que era autoritària, injusta, i que perjudicava el poble valencià de manera greu. Aquesta paraula, resumia i resumeix el grau d'indignació del nostre poble. És per això que considere que Botiflers és un bon títol per a aquest llibre.
Quin regust li queda d'aquest període?
Doncs he de dir que d'aquest període em queda un regust intens i la satisfacció d'haver contribuït al canvi del País Valencià destapant la corrupció, denunciant les retallades de drets socials i democràtics, malgrat que quan va arribar el canvi, la formació que representava no hi va poder accedir.
Patim el declivi de les ideologies?
Alguns tenen interessos que les ideologies no siguen percebudes per la societat. Trobe que afortunadament continuen tenint presència per a poder recuperar el millor de la lluita de la tradició obrera i del creixement social, cultural, polític i fins i tot econòmic.
Mantindre l'statu quo és una ideologia ben concreta i aquells que no tenim aquesta ideologia hem de procurar fer realitat el que va dir Rosa Luxemburg: “Ens cal un món on siguem socialment iguals, humanament diferents i totalment lliures.”
Els polítics han de saber fer el camí de tornada?
Jo ho vaig tindre clar des del primer dia perquè pense que la política no és una professió que fa que les persones es tornen autòmats situats lluny de la realitat quan passen anys i panys gaudint de cotxe oficial i xafant estores de vellut.
Després del 24-M hi ha espai per a l'esperança?
No ho dubte. La gent decent d'aquest país observa d'aleshores ençà com s'ha recuperat la normalitat. Ens estem acostumant a viure amb un govern de què tenim constància que no és corrupte, que fa un discurs amb el qual ens podem sentir pròxims, amb un govern de portes obertes i decidit a defensar l'ensenyament, la sanitat, el transport públic, el medi ambient...
S'ha de continuar denunciant les injustícies?
I tant! S'ha de fer per necessitat, perquè la política no és justa; és necessària. Tothom hauria de prendre aquesta determinació i tornar a mobilitzar la societat per no tornar a fer passos arrere.
Tenim temps per a recuperar teixit?
Hem de fer-ho; però ho hem de fer amb mobilització ciutadana i augmentant el grau de conscienciació de la societat. Ens cal tornar a estructurar la ciutadania perquè amb el seu apoderament, tothom hi ix guanyant. Hem de recuperar teixit social, teixit polític i teixit econòmic, tan malmesos a mans d'aquestes polítiques tan nefastes que va aplicar el que vaig qualificar en el seu moment de “partit podrit”.
Cal recuperar com més prompte millor la RTVV?
Sense cap dubte. Ens cal millorar la dieta mediàtica valenciana fonamentada no sols sobre la ràdio i la televisió. Pense que s'ha de recuperar un projecte informatiu multimèdia, perquè el futur de la informació passa per les plataformes i les xarxes socials. El País Valencià necessita com respirar, uns mitjans de comunicació públics, de qualitat i en valencià. En cas contrari, restem indefensos davant el predomini d'altres llengües i d'altres cultures.
Ignasi Blanco i Giner als jardins de les noves conselleries. ESCORCOLL.
Coberta del llibre editat per Balandra. ESCORCOLL.
