Aïllament per superar l'addicció

Les comunitats terapèutiques acostumen a situar-se en entorns naturals perquè, lluny del seu àmbit social, els pacients es mantinguin en abstinència, adquireixin nous hàbits i més endavant puguin reinserir-se laboralment i socialment. Tot plegat es fa amb un equip integrat per professionals de diversos àmbits, en què cadascun treballa aspectes diferents, com ara la cura personal, la relació amb el grup o la teràpia individual. A diferència de l'internament en unitats d'hospital psiquiàtric que tracten les conductes addictives, les comunitats terapèutiques funcionen amb la implicació dels pacients que hi viuen durant els mesos que dura el tractament, ja que assumeixen com a part del procés de rehabilitació les tasques habituals, com ara el manteniment de la casa o fer el menjar, i també la relació amb el grup, a través de la qual aprenen a dirimir conflictes o negociar.

Per això un requisit indispensable per ser-ne usuari és que ingressin voluntàriament i que assumeixin les responsabilitats. Però també han de tenir un problema crònic i haver intentat prèviament la desintoxicació ambulatòria. No obstant això, cada vegada són més les persones joves que sol·liciten entrar en una comunitat terapèutica per primera vegada, segons assegura Mercè Cervantes, que és directora d'ATRA, una de les primeres ONG de l'Estat dedicada a atendre les drogodependències i la marginació social. De fet, al principi, aquestes comunitats atenien persones que no tenien gairebé suport familiar ni social, però amb els anys aquest perfil ha canviat i ara els usuaris són d'un nivell socioeconòmic mitjà i sovint tenen suport familiar. De fet, el canvi correspon a la transformació dels hàbits de consum: la cocaïna ha substituït l'heroïna com a substància més estesa i ha penetrat en totes les capes socials.

A Catalunya hi ha onze entitats que gestionen serveis de comunitat terapèutica i pisos de reinserció que tenen places concertades per l'ICASS, el cost de les quals assumeix el pacient en funció de les seves possibilitats econòmiques, mentre que l'ICASS paga la diferència. No obstant això, els professionals reunits ahir a Tarragona en un congrés van convenir que no era suficient.

Aquest no va ser l'únic toc d'atenció a les administracions: els professionals de l'àmbit també van reclamar més coordinació entre el Departament de Salut i el d'Acció Social perquè «l'assistència no sigui fragmentada», va apuntar Víctor Martí, que és psicòleg i coordinador del centre d'atenció i seguiment de drogodependències (CAS) de Rubí, ja que aquests centres, que depenen de Salut, són els que deriven els pacients a les comunitats terapèutiques, que depenen d'Acció Social. A més, Martí també va fer una crida a totes les entitats i centres que formen part de la xarxa d'atenció a les drogodependències per «fer propostes estables i fonamentades» conjuntament, amb independència dels càrrecs polítics, perquè cada vegada que es produeix un canvi en aquest nivell canvien directrius, i no facilita la feina. Un dels usuaris presents en la jornada, el Víctor, demanava, a més, que es donessin a conèixer més aquests recursos.