Inventari d'esglésies arrasades

El volum, de 464 planes, especifica parròquia per parròquia tot el patrimoni artístic perdut a la diòcesi de Barcelona, segons l'inventari que van fer-ne els mateixos rectors els anys 1940 i 1941, i que ja apuntaven els primers treballs de restauració. El llibre es basa en aquest informe –trobat a l'arxiu que va llegar un capellà difunt–, i també recull multitud de fotografies que il·lustren la tragèdia. Aprofitant la publicació de l'obra, el Museu Diocesà exposarà durant tres setmanes algun d'aquests documents i fotografies, juntament amb altres peces representatives, com ara el conjunt escultòric del sepulcre de Santa Anna (segle XV), que es va salvar pràcticament sencer, excepte una peça. També es poden veure dos fragments de la capa de l'abat Biure (amb teixit del segle XIII), originari del monestir de Sant Cugat. És la capa que l'abat duia la nit de Nadal de 1350, quan va ser assassinat. L'any 1916, la tela va ingressar al museu, però va ser saquejat l'any 1936, quan estava situat al Seminari de Barcelona. Com en altres casos, aquesta peça no es va destruir, sinó que es va vendre a col·leccionistes, i van tornar-ne dos fragments procedents dels Estats Units el 1950. Actualment 14 museus del món tenen fragments d'aquesta capa. Segons Martí Bonet, un 80% del patrimoni saquejat va desaparèixer, però un 20% són peces (orfebreria, per exemple) que encara es podrien trobar perquè van ser venudes i van anar a parar a les xarxes de tràfic d'art. De fet, el mateix Martí Bonet dirigeix tesis doctorals que estudien el parador d'algunes d'aquestes obres.

La mostra inclou altres elements com ara una copa i un plat que s'utilitzaven per fer missa en cases particulars; una màquina d'escriure del cardenal Isidre Gomà –que en una carta pastoral de 1939 ja apuntava a la reconciliació, però Franco la va vetar–, i un escut d'armes que lluïen als cotxes oficials els bisbes, que rebien rang de general. Els visitants a la Pia Almoina també podran veure documentals com ara La vieja memoria, de Jaime Camino; un de propaganda de la CNT i la FAI del juliol de 1936 en què encara es veuen esglésies qeu fumegen, i Tierra española, amb participació de Hemingway i Orson Welles. El llibre exposa que, a la diòcesi de Barcelona, els fets de la Guerra Civil van provocar l'incendi o destrucció de tots els temples. Només se'n van salvar sis o set. I alguns van ser arrasats completament, com ara Sant Cugat del Rec, Santa Maria de Sants i la Bonanova. Els revolucionaris van cremar el 40% dels arxius parroquials, 172 orgues i harmòniums, i es van perdre 464 retaules. La documentació original especifica el mètode que calia utilitzar per cremar les pintures murals: foc i àcid sulfúric. Tot i que l'informe és anònim, Martí Bonet n'atribueix la redacció –un resum dels qüestionaris que van omplir els rectors– a mossèn Josep Sanabre, que va ser director de l'Arxiu Diocesà, i mossèn Manuel Trens, director del Museu Diocesà. L'informe del bisbat es va redactar el 1941, i coincideix plenament, segons Martí Bonet, amb el que va fer la Generalitat el 1938. L'obra editada ara aplega només els territoris de l'antiga diòcesi de Barcelona (també inclou els actuals bisbats de Terrassa i Sant Feliu), tot i que a l'arxiu es conserven informes d'altres territoris d'arreu de l'Estat. El text del llibre es basa en l'informe original, però no s'ha reproduït íntegrament per evitar la reiteració. A més, l'autor ha preferit no incloure-hi les referències personals. «A cada poble, sabem qui va incendiar l'església», explica, ja que els rectors van omplir els qüestionaris amb tota mena de detalls.