L'estrena del mes
Bernat Salvà
Perdedors escapant del seu destí
Després del debut amb el film de ciència-ficció ‘Eva', el director Kike Maíllo estrena ‘Toro', que consolida Andalusia com a territori de ‘thrillers'
Del futur al passat, de Suïssa a Andalusia i de la ciència-ficció al thriller. Kike Maíllo (Barcelona, 1975) va emprendre un triple viatge després del seu primer film, Eva (2011), que conclou el 22 d'abril amb l'estrena de Toro, que inaugura el Festival de Màlaga. Si Eva s'ambientava en paratges nevats d'una petita ciutat suïssa, Toro és, en paraules seves, “un relat frenètic que transita els paisatges i les carreteres de la costa andalusa.” Maíllo explica a les notes promocionals de la pel·lícula que els seus avis són andalusos: “Ells van pertànyer a aquesta gran massa de mà d'obra baratíssima sotmesa per uns pocs cacics latifundistes.” Malgrat el desenvolupament econòmic, “encara avui persisteixen en el subconscient d'alguns dels seus ciutadans les marques d'aquella pleitesía al señorito.” El director defineix Toro com “un thriller que s'emmarca en l'Espanya de avui però en la qual una Espanya vella, tocada ja de mort, lluita per no desaparèixer, per seguir imposant-se, aferrant-se a antics costums, molt arrelats al folklore i a les tradicions”.
En aquest context, els germans Toro i López (Mario Casas i Luis Tosar) fugen a la recerca de la seva pròpia llibertat, intentant fugir de la seva família d'adopció, el clan de Romano (José Sacristán) i del seu passat a l'altra banda de la llei. Però, com ens mostren tants altres relats del gènere (Una historia de violencia, Atrapado por su pasado...), no és fàcil deixar enrere la mala vida: sovint truca a la porta de casa teva.
Rodada a Torremolinos, Màlaga i altres indrets de la costa andalusa, Toro arrenca amb un comiat: Toro diu al seu cap, Romano, que el cop que està a punt de fer serà l'últim i que vol començar una vida de persona normal i honrada. Però el cop surt malament, mor el germà de López i Toro, i aquest acaba a la presó. Cinc anys més tard, Toro té la llibertat condicional i treballa de conductor. Però el seu germà López ha robat diners a Romano, que segresta la seva filla i amenaça de matar-la. Els tres acaben fugint de Romano i el seu clan, que té uns llargs tentacles per tot Andalusia.
Kike Maíllo és un cinèfil empedreït, que coneix bé els clàssics. Va debutar amb un gènere molt poc habitual a la nostra cinematografia, la ciència-ficció. Però argumenta en una entrevista en aquest diari que “la ciència-ficció sovint s'associa a altres gèneres” i de fet considerava Eva com un melodrama. Amb Toro passa una mica el mateix: les fronteres són permeables. Parteix dels territoris del thriller i el cinema de gàngsters, amb influències com El Padrí, Uno de los nuestros i Atrapado por su pasado, però també de La vida mancha, d'Enrique Urbizu. Però la música, la trama, algunes escenes i els paisatges de Cabo de Gata remeten inevitablement a l'spaghetti western. Mario Casas és una mena de Clint Eastwood a Por un puñado de dólares, un home sol enfrontant-se a una banda de facinerosos.
‘Thriller' andalús
Però els referents més clars són recents. En particular, La isla mínima i l'aprofitament que fa dels paisatges, les tradicions i el folklore andalús. Com aquest film que va triomfar als Goya l'any passat, Maíllo també en fa una lectura social i política: en la lluita de Mario Casas contra José Sacristán hi ha la rebel·lió del poble contra el señorito. Si afegim Grupo 7, dirigit també per Alberto Rodríguez i amb Mario Casas entre els protagonistes, i El Niño, on també apareixia Luis Tosar, potser ens haurem de preguntar si no estem assistint al naixement d'un subgènere que combina les convencions del thriller i el policíac d'influència americana amb l'especificitat geogràfica i cultural de les terres andaluses.
També pot ser que no hi hagi res més que el vell costum dels productors de repetir fórmules que funcionen. La comèdia és sens dubte el gènere estrella del cinema comercial espanyol dels darrers anys, amb títols com Ocho apellidos vascos, Ocho apellidos catalanes, Ahora o nunca... Però el segueix el thriller, amb propostes que han funcionat molt bé en taquilla com els dos títols andalusos esmentats o El desconocido. Les productores d'Antena 3 i Telecinco volen repetir l'èxit d'aquestes produccions, que aprofiten l'atractiu per al públic d'estrelles com Mario Casas i Hugo Silva, i d'actors més veterans i polivalents com Luis Tosar i José Coronado. Dos d'ells, Casas i Coronado, els veurem a finals d'any a Secuestrado, el nou thriller que ha rodat el director català Oriol Paulo.