[D]
0
Olot - 1 novembre 2009 2.00 h

JORDI FRANCÉS BUXÓ

CAP DEL PARC DE BOMBERS D'OLOT DURANT 28 ANYS

«Encara que salvem gent, els bombers no som herois, és una feina com una altra»

Es va jubilar a l'agost i n'ha viscut de tots colors: el foc d'Els Pinars, amb 21 morts; rescats complicats a la muntanya o al riu, esfondraments de cases, accidents de trànsit, etcètera. Està a favor que s'hagin de pagar els rescats i recorda que força gent és imprudent

- Olot

Jordi Francés Buxó (Olot, 1946) ha estat cap dels bombers de la seva ciutat durant 28 anys. El mes d'agost es va jubilar. Durant aquests anys, ha viscut experiències de tot tipus. El 1979 va entrar a formar part del cos –llavors era un servei municipal– com a bomber voluntari, i el 1981 ja va comandar el parc d'Olot quan el servei va passar a la Diputació de Girona. Va continuar ocupant el càrrec quan les competències van passar a la Generalitat.

–Per què va triar aquesta feina?
–«M'agraden molt les tasques humanitàries i ajudar la gent, i per això vaig decidir fer-me bomber. Abans havia treballat en una fàbrica de la família.»
–Quan feia poc temps que era al cos va haver d'anar a apagar el foc d'Els Pinars, de Lloret, que va provocar 21 morts. Quan va veure aquesta desgràcia, no va pensar que la feina era molt dura i que s'havia equivocat?
–«És una tragèdia que encara recordo, i després d'aquells fets ens van fer professionals i vam passar a dependre de la Diputació. I en poc temps vaig haver de veure un nen afogat a Sadernes, un pare i un fill morts en una fossa sèptica a Sant Privat d'en Bas i un altre mort a la Fageda. I la veritat és que un pensa que potser hauria de plegar, però la vida de bomber és així i et trobes moltes coses com aquestes.»
–Suposo que de tot aquest temps li queden records que no es podran esborrar mai.
–«Recordo especialment la tragèdia del Balandrau –set morts el 2001–. Vaig estar tot el dia muntanya amunt i avall. També va ser tràgic l'esfondrament que va haver-hi en una casa del carrer Major d'Olot (2001), on van perdre la vida dues persones, però vam poder rescatar-ne una de viva.»
–Quan havia de fer aquests rescats, sobretot els de muntanya, amb condicions meteorològiques extremes, no pensava en el perill que corria?
–«I tant, que penses que t'hi pots quedar. Els bombers han d'anar al lloc on hi ha hagut l'accident i espavilar-se per treure la persona, sigui viva o morta. Per exemple, recordo un rescat perillós al torrent de Núria. Estàvem penjats d'unes cordes, i si l'aigua et tocava els peus, gairebé se t'enduia riu avall. És veritat, que ens exposem molt, però ho hem de fer.»
–Precisament per això, molta gent els considera herois.
–«D'això, res. No som herois. Ser bomber és una feina com qualsevol altra. Un metge també salva vides i un arquitecte o un paleta fan construccions que no cauen i que jo seria incapaç de fer. Tots són importants. Abans, però, ens fèiem bombers per vocació, i ara el jovent ho fa per tenir un lloc de treball.»
–Està d'acord que s'hagin de pagar els rescats?
–«Sí. A Europa ja es fa, i la gent és més conscient. Als Alps, quan s'ha de fer una travessa, tothom consulta el temps o truca als refugis per saber quina és la situació. Aquí això no es fa. Si es puja l'Aneto, com que no és l'Everest, es fa de qualsevol manera sense el material necessari. Si la policia et castiga per una imprudència, és normal que nosaltres també ho fem. Farem una mica de policies.»

Homenatge per la jubilació

El dissabte dia 24 d'octubre es va fer un homenatge a Jordi Francés Buxó amb motiu de la seva jubilació. Més d'un centenar d'amics, familiars i companys de professió van voler estar al seu costat en aquest acte, on també hi havia l'alcalde d'Olot, Lluís Sacrest; el regidor d'Urbanisme, Joan Albesa; l'exalcalde d'Olot i expresident de la Diputació de Girona, Arcadi Calzada; el cap dels bombers a Girona, Enric Cano i el subdirector general de Prevenció i Extinció, Antoni Rifà, entre d'altres. L'homenatjat va rebre diversos obsequis.

Jordi Francés reconeix que tindrà el «cuc» de ser bomber durant tota la vida i que encara ara «quan veig un camió amb les sirenes posades o un helicòpter penso quin servei han de cobrir i què passa.» Sovint, també va al parc d'Olot per conèixer de primera mà les novetats: «Ho he fet tota la vida i encara hi continuo anant», explica Jordi Francés. I afegeix: «Tot i que estic jubilat, no m'avorreixo. No estic mai quiet, sempre tinc alguna cosa a fer.»

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a