Eva Vazquez Ramio

Eva Vazquez Ramio

L’APUNT

Les dones no són una propina al plat

Quan les dones han conquerit algun dret, ha estat perquè els homes no eren capaços d’assumir-lo. Van entrar en la indústria de guerra perquè ells estaven servint de carnassa al front, i després...

L’APUNT

El President tira uns quants petards

Escolto en un programa d’entreteniment que fins i tot el president de la Generalitat tenia previst ahir a la nit “anar a tirar algun petardo”, allò tan típic, afegeix com si il·lustrés l’entrevistador...

De set en set

Sigueu incorrectes

Escolto per la ràdio el director de Temporada Alta, Salvador Sunyer, invitant els creadors a atrevir-se a afrontar “obres políticament incorrectes”, perquè les altres, les que s’abstenen de remoure...

De set en set

Dues pintores i un món

Havien nascut amb pocs anys de diferència i han acabat morint el mateix dia, però la distància que separa la catalana Aurora Altisent (Barcelona, 1928-2022) i la portuguesa Paula Rego (Lisboa, 1935-Londres,...

opinió

Cases de fusta

Si has tingut un pare que ve de l’Atlàntic, el teu somni de felicitat serà una casa amb rodes. Ens hi vam acostar el dia que vam acabar en un concessionari de cotxes per examinar un model de Jeep amb...

De set en set

Una illa de verdor

Les vegades que he fet companyia a algú malalt, he pensat en aquell article de Virginia Woolf en què provava de definir el llenguatge del dolor per recordar-me que els sans, a les habitacions d’hospital,...

De set en set

El feminisme de Vox

A Vox militen unes quantes dones. És una cosa que pot passar en un partit polític que tria els seus representants al “pito, pito, colorito”, per dir-ho en la llengua que cavalca victoriosa per l’imperi,...

Mirador

Boris Pahor, el baluard eslovè contra l’oblit

L’escriptor eslovè Boris Pahor, el supervivent més longeu dels camps de concentració nazis, va morir ahir als 108 anys a Trieste, la ciutat on havia nascut el 1913, quan encara pertanyia a l’imperi...

L’APUNT

Ferrater, Pla i la novel·la per escriure

Josep Pla, que no va tenir temps, ni ganes, ni potser necessitat d’escriure cap novel·la, estava obsessionat perquè un altre ho fes, almenys algú amb garanties de produir una obra que salvés la literatura...