Betevé, tal com sona

El canvi va més enllà del nom o la imatge corporativa. Barcelona Televisió, la cadena pública de la capital catalana, ha estrenat una nova etapa en què pretén diversificar tant la seva oferta de continguts com la manera de fer-los arribar a l'audiència. En un panorama comunicatiu revoltat i en permanent transformació, aquest mitjà vol falcar un espai propi que, tradicionalment, ha estat situat en territori fronterer. Perquè, ni és una televisió estrictament local, ni tampoc competeix en la lliga de les generalistes. I així continuarà. “No renunciem a la proximitat, però tampoc a no anar més enllà del Besòs o el Llobregat”, comenta Sergi Vicente, director de la cadena. Deixar, doncs, de ser identificada, només, com la tele de Barcelona, és un primer repte en l'horitzó.

És, però, en l'aspecte formal on més es visualitza aquest nou cicle. La marca tradicional dels últims anys, BTV, s'han transformat en Betevé, la transcripció llegida d'aquestes mateixes sigles. Un procés que, més que una ruptura, vol simbolitzar una evolució. “No trenca el vincle, canviem de nom sense fer-ho”, resumeix Vicente. Ell mateix explica que aquesta nova denominació suposa un avenç en diversos flancs. Per una banda, respon a la necessitat de renovar una imatge que “havia quedat antiga” i, de retruc, fer explícit que Betevé fa un pas endavant. També hi ha un altre argument exclusivament pràctic, com és que l'antiga BTV sovint era confosa amb altres competidores d'aquí amb sigles similars –com ara 8TV– o d'altres de fora que, directament, es diuen igual.

Hi ha raons més de fons, o conceptuals, per actualitzar la denominació. Betevé no renuncia a ser una cadena de televisió, que és el que és, però si que vol distanciar-se de la seva catalogació més clàssica i ortodoxa. Aquella que s'identifica amb les sigles TV, que, no per casualitat, ara es desdibuixen. “Seguirem fent televisió, evidentment, però volem ser més transversals”, reflexiona el director. Un plantejament que implica que els continguts també poden ser difosos a través d'altres plataformes com ara el web, el mòbil o la tauleta. I no, no es tracta senzillament d'abocar-los tal qual a aquests canals, sinó d'ajustar-los, o de fer-ne de singulars si cal, per a cadascun d'ells. I quan ho veurem, això? Amb Rius de tinta, un programa de la graella, ja ho fan. El canvi ja és aquí.