‘Verano azul' i Chanquete

Verano azul ha fet
30 anys i els seus protagonistes s'han tornat a reunir a Nerja –el poble on s'esdevenia l'acció– per fer un passeig amb bicicleta i retre homenatge al gran Antonio Ferrandis, que va interpretar Chanquete, el personatge troncal de la sèrie. Aquestes coses s'han de fer. Verano azul és una producció mítica de la tele de les últimes dècades, forma part de la memòria íntima de moltíssima gent que avui potser seria, viuria i estimaria diferent del que ho fa si no l'hagués vista de petit o d'adolescent. Suposo que algun cop ho han sentit. No és estrany sentir persones que se'n fumen, que la menystenen per antiquada, per espanyola i corcada. Verano azul no forma part de les meves sèries de capçalera, no la guardo en el subconscient com res especialment rellevant per a la meva formació de teleaddicte, però quan sento que en parlen amb devoció de seguida entenc de què m'estan parlant. Trobaria del tot lògic que TVE li dediqués un Informe semanal per explicar com va ser-ne, d'important. Ah! I hi ha un tema que em posa especialment nerviós i que Alfredo Landa denuncia en les seves sensacionals memòries, Alfredo el Grande. Aquests individus que segueixen rient-se de la memòria d'Antonio Ferrandis, convençuts que Chanquete és l'únic que va fer a la seva vida. Ferrandis va ser un actoràs immens, una figura destacadíssima de la mítica companyia teatral del María Guerrero i nom fonamental del cinema espanyol durant més de
40 anys. Una mica més de respecte, sisplau.