Temps difícils a la tele basca

Euskal Irrati Telebista (EITB), el grup de comunicació que agrupa la ràdio i la televisió pública basques, fa temps que no passa pel seu millor moment. Ni les xifres econòmiques ni les d'audiència quadren. La situació és especialment complicada per a la televisió autonòmica, en què apareixen multiplicats els problemes que afecten la resta de mitjans del grup: constants conflictes laborals, picabaralles polítiques, un dèficit creixent i una sagnant pèrdua d'espectadors que ha provocat que el canal de referència (ETB2) hagi caigut fins a la quarta posició del rànquing de televisions més vistes a Euskadi.

Ara, la decisió del govern espanyol d'imposar la viabilitat econòmica a aquelles televisions que optin per mantenir-se en mans públiques complica, i molt, el panorama al qual s'enfronta la televisió autonòmica basca, que té sis canals: ETB1, ETB2, ETB3, Canal Vasco, ETBsat i ETBK/sat. Descartada –almenys per ara– la privatització, el futur d'Euskal Telebista i del conjunt de mitjans d'EITB demana inevitablement la recerca d'un equilibri pressupostari que fins ara ha estat impossible i que en aquest últim període s'ha vist encara més agreujat per la important davallada de la inversió publicitària. Malgrat aquesta delicada situació, la conselleria de Cultura del govern de Vitòria no està disposada a mantenir les xifres d'ingressos que ha aportat en els darrers anys i ha decidit també passar les tisores a Euskal Irrati Telebista. Així, enguany aportarà 132 milions d'euros, un 8,4% menys que el 2011.

A banda de la retallada econòmica, però, la decisió més transcendental que ha pres l'executiu de Patxi López en relació a EITB ha estat l'anunci de revisar a partir d'ara el pressupost del grup de comunicació de forma anual i no cada quatre anys com fins ara. D'aquesta manera s'ha posat fi a l'anomenat contracte programa, el document de planificació amb vigència pluriennal que des dels noranta havia regulat el funcionament de l'ens pel que fa a la programació i, sobretot, al finançament. L'executiu ha justificat la decisió perquè assegura que no pot preveure el futur dels ingressos públics i, per tant, assegurar un finançament estable a mig termini, de manera que s'ha optat per avaluar les necessitats any a any. Aquesta decisió ha estat molt criticada per l'oposició i ha posat l'ai al cor del castigat sector audiovisual basc, que ha vist com els desapareix una eina que els permetia rebre encàrrecs de programes a mig termini i, per tant, tenir garantits uns ingressos futurs.