Història
Guifré el Pilós, ancestre de Josep Pla
L'investigador palafrugellenc Jordi Cama traça l'arbre genealògic de l'escriptor de Llofriu, que entronca amb els comtes reis catalans a partir de l'àvia paterna
L'escriptor Josep Pla està emparentat, per part d'àvia paterna, amb Guifré I el Pilós. És el resultat més sorprenent de la recerca genealògica sobre els ancestres de l'escriptor, completada per l'investigador palafrugellenc Jordi Cama Rivas després d'entroncar amb una recerca prèvia del genealogista Jaume Tresserras. Cama ha publicat un article que resumeix la troballa del vincle en el darrer número de la Revista de Palafrugell. Hi repassa també els successius inquilins del mas Pla de Llofriu, per la banda de l'avi patern, Josep Pla Fàbregas, que documenta a partir del 1333 per l'anotació en un capbreu –una mena de registre de la propietat de l'època– que atribuïa a Berenguer Pla la titularitat del mas i les terres com a pagesos de remença del monestir barceloní de Santa Anna.
Però tirant enrere des del matrimoni de Pla i Fàbregas amb Maria Vilar Colom, el 1854, Cama conclou que Guifré el Pilós –que va viure entre el 840 i el 897, comte de Barcelona, Girona i Osona, i casat amb Guinidilda d'Empúries l'any 877– és el 31è rebesavi de l'escriptor, un vincle que potser hauria encuriosit el mateix Pla, encara que Jordi Cama bromeja que el més probable és que l'hauria acabat classificant sota l'etiqueta de “collonada”. Col·lateralment i posant la lupa sobre la branca d'ancestres d'una altra rebesàvia, Maria de Montpeller, casada amb Pere I de Catalunya i Aragó el 1204, un altre dels ancestres il·lustres de l'escriptor de Llofriu seria l'emperador bizantí de Constantinoble Aleix I Comnè.
Bagatge genealògic local
Cama fa força anys que remena la genealogia local, primer amb un buidatge dels registres parroquials i diversos arxius per confeccionar el seu propi arbre genealògic i, posteriorment, el d'altres coneguts i personatges locals. Explica que no va resultar gaire complicat resseguir l'arbre de l'escriptor, més enllà del desplaçament entre diferents arxius i les dificultats de consultar documents amb segles d'antiguitat, sovint molt degradats i amb necessitat de tenir nocions paleogràfiques per desxifrar escriptures antigues. A Palafrugell, diu, “molta gent acaben sent cosins de quarta o cinquena generació”, encara que ni tan sols es coneguin. Entre els habitants de soca-rel, n'hi ha molts que descendeixen del mas Fina, a Ermedàs, i tenen més vincles amb França i la Gascunya que no pas amb Castella.
Per presentar-los l'estudi, el nou director de la Revista de Palafrugell, Lluís Poch, va reunir Cama amb Frank Keerl –nebot de Pla i hereu del mas de Llofriu– i amb el director de la càtedra de l'escriptor, Xavier Pla, que treballa en una nova biografia que pretén clarificar algunes de les moltes llacunes i llegendes sobre el literat.