Del Lip Dub a la "Potonejada" pel català
El 13 d'abril tindrà lloc a Perpinyà un nou acte multitudinari en defensa de la llengua catalana a la Catalunya Nord
Concerts, animacions i besades ompliran tres places de la capital nord-catalana
-
Enregistrament del lipdub pel català a Perpinyà l'any passat ALEIX RENYÉ. -
VÍDEO: rècord del món de lipdub l'any passat amb la participació de més de set mil persones en defensa del català
El Col·lectiu 2 d'abril de la Catalunya Nord organitza un nou acte massiu de reivindicació de la llengua catalana a Perpinyà. Després d'aconseguir el rècord del món de lipdub l'any passat amb la participació de més de set mil persones en defensa del català, prepara per enguany, el 13 d'abril, la Potonejada. El potó, expliquen els organitzadors, “és una paraula documentada des del segle XIII, és el diminutiu de llavi i, a Catalunya Nord, el rossellonès ha conservat perfectament la paraula d'on ha derivat el mot normatiu petó.”
Serà un acte “per a superar un nou rècord per la llengua catalana”, però no serà sol, serà envoltat de molts més actes proposats amb el fil conductor de la defensa del català. La intenció dels organitzadors és ocupar tres places de Perpinyà amb, a cada una, un escenari i animacions de les dues a les cinc de la tarda, taules d'informacions, càmeres i fotògrafs per a immortalitzar l'esdeveniment. Per a comptabilitzar les persones es disposarà de taules i llocs per a fotografiar els potonejaires. Seran comptabilitzades totes les persones que passaran per les taules i faran un potó pel català, el que els donarà dret a obtenir un certificat.
El Col·lectiu 2 d'abril “neix de la voluntat de capgirar la lògica republicana francesa de cara a la política lingüística de l'Estat”. Des de fa dècades els militants per la llengua catalana multipliquen les iniciatives “però els resultats no són pas a l'alçada ni de les esperances ni de les necessitats”.
Commemoració de l'Edicte contra el català
El 2 d'abril es commemora l'aniversari de l'Edicte reial francès que va prohibir el 1700 l'ús oficial de la llengua catalana als antics Comtats catalans. Una data simbòlica però “ni la primera, ni la darrera data de la llarga repressió que pateix la llengua catalana i els seus parlants a Catalunya Nord.” Aquest edicte sempre vigent, ja que mai ha estat derogat, va ser enfortit el 1992 pels parlamentaris francesos quan van modificar la Constitució francesa afegint a l'article 2 que especifica que “la llengua de la República és el francès”. Aquesta simple afirmació prohibeix, segons el Col·lectiu, “els drets elementals al conjunt dels parlants i de les llengües de tots els territoris administrats per França.”
El 1999 l'Estat francès firmava la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, Carta que “hauria pogut donar els drets necessaris a la salvaguarda de les nostres llengües minoritzades”, però el Consell Constitucional, a París, va decretar que “La langue de la République est le français” impossibilitava la ratificació de la Carta.