cultura

tribunals

judici per estafa

Experts i no víctimes

L'Audiència absol dos acusats d'estafa en la venda de 73 obres falsificades

“El perjudici patrimonial s'ha d'atribuir a la seva falta de diligència”, indica el tribunal

Si una persona és col·leccionista d'art, galerista o habitual en la compra i venda de pintures, no pot pretendre ser considerada víctima d'una estafa en obres falsificades. Així ho conclou l'Audiència de Barcelona, que ha absolt dos acusats d'haver estafat 65.000 euros amb la venda d'unes 73 obres falsificades d'autors contemporanis. El fiscal sol·licitava dos anys de presó per a cadascun d'ells.

En la sentència, la secció 22 relata que Àngel Abad i Sergi Carbajal van vendre més d'una setantena d'obres atribuïdes a diferents autors reconeguts –com ara Cossío, Hernández Pijoan, Ginovart i Joan Brossa– i a cinc compradors, el 2013. Aquests, però, no compleixen el requisit de víctimes d'una estafa per les seves “condicions personals” d'experts en art, afirma el tribunal. Hi afegeix que en les “condicions” que van comprar les obres –sense certificats–, i a un preu més reduït del seu valor de mercat, “el perjudici patrimonial patit s'ha d'atribuir a la seva falta de diligència”. Hi precisa, a més, que “hi ha un reconegut mercat d'obres no certificades però atribuïbles a un pintor reconegut”.

En el judici, Abad, defensat per l'advocat Josep Maria Fuster-Fabra, va declarar que les obres venudes no duien certificat. Va afegir-hi que de ben petit ajudava sa mare, que tenia una sala de subhastes al Born, però que feia una dècada que no pintava.

I és que el fiscal també demanava per a Abad dos anys més de presó en considerar-lo autor d'un delicte contra la propietat intel·lectual per suposadament haver pintat algunes de les obres inautèntiques. Els Mossos van trobar obres pintades a mitges en el registre del pis de la mare. L'Audiència retreu als investigadors que no es realitzés cap pericial per aclarir si havien estat pintades per l'acusat. També critica que en l'atestat policial es posés que van trobar una prova del pagament “d'un curs per falsificacions d'obres d'art”, quan en realitat era un “curs de pèrit judicial en falsificacions”.

A més de la manca de proves, la secció 22 manté que la suposada acció d'Abad no és contra la propietat intel·lectual perquè aquest delicte castiga qui “reprodueix i plagia”, fet que implica “una activitat mecanitzada”. Hi clou que si s'hagués demostrat que pintava obres de famosos, “l'únic retret és en l'àmbit civil i per haver lesionat la imatge dels autors”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia