cultura

Tori Sparks

cantant

“Aquí hi ha menys indústria, però pots ser més creatiu”

Tori Sparks (Chicago, 1983), tipa de la indústria musical de Nashville, va decidir fa cinc anys venir a Europa a començar una nova vida. La primera opció era París, però va acabar prevalent la segona: Barcelona, on –tot i no conèixer-hi ningú– ha acabat trobant el seu espai. Avui, acompanyada de Calamento, grup amb qui ha gravat els seus dos últims treballs, presenta a Luz de Gas (21 h, 10 euros) La huerta, un disc amb ingredients de blues, folk, rock... i flamenc.

Com va descobrir el flamenc?
En un viatge a Granada. Vaig veure una escola de flamenc i vaig preguntar si hi podia fer classes. Bàsicament em vaig familiaritzar amb el vocabulari, la qual cosa m'ha permès després treballar amb Calamento.
Vostè els empeny cap al ‘rock' i ells l'empenyen cap al flamenc?
Més o menys, però amb uns quants matisos. Vaig ser jo qui vaig creure que Kashmir [versió de Led Zeppelin inclosa a La huerta] podria funcionar bé com una soleá. I va ser [el guitarrista] Pepe Camacho qui deia que La leyenda del tiempo de Camarón [també en el disc] podia ser un blues. Tots aprenem de tots, en aquesta aventura.
Què en sabia, de Camarón?
Doncs mira, t'explicaré una història, però has de transcriure-la de forma que no em faci quedar com una estúpida, d'acord? [riu]. Una noia de Cadis em va dir que havia de provar la truita de “camarón” i jo, després, en un restaurant, tota confosa, vaig demanar una “truita de Morente”. Ara, però, els conec molt bé a tos dos! Sé que tant l'un com l'altre van trencar motllos.
En el disc hi ha uns quants temes en castellà.
Quan vaig arribar no el parlava, però els meus músics no parlen anglès i els de Vodaphone, quan m'hi discuteixo per telèfon, tampoc. Hi ha qui està empipat amb mi perquè encara no he fet res en català, però només demano temps! [riu]
Per què Barcelona?
Havia fet unes quantes gires per Europa que m'havien anat prou bé. Estava una mica cremada amb la música i, abans d'abandonar, vaig voler donar-me una darrera oportunitat aquí. Vaig triar Catalunya en lloc de París perquè, aleshores, a França, hi havia molts merders, però un cop a Barcelona tots els carrers estaven tallats i el taxista em va haver d'acompanyar a peu amb dues maletes i dos instruments. Era el 15-M.
Com veu l'escena d'aquí?
No hi ha tanta indústria i tot plegat, amb excepcions, és força menys professional, però pots ser més creatiu. Hi ha gent de tot arreu i hi ha experiència en projectes de fusió. No dic que els músics hàgim de ser tractats com a reis, però aquí, en el moment de cobrar, és habitual trobar-se amb frases com ara: “Bé, ja sé que això és el que havíem pactat, però t'haurem de descomptar l'hamburguesa que has menjat.” Coses que no passen, per exemple, a Alemanya ni tampoc aquí si en lloc de ser músic treballes en un banc.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia