Cineastes reals i ficticis a Canes

L'actriu i escriptora Anne Wiazemsky ha narrat en dues novel·les autobiogràfiques, Une année studiese i Un an après, la seva relació a finals dels últims anys 60 amb Jean-Luc Godard des del fulgor de l'enamorament fins a la separació. Michel Hazanavicius, el director de The Artist, es basa més en la segona, encara que parteix del final de la primera en què Wiazemsky i Godard es casen i presenten La chinoise per abordar a Le redoutable/El temible la crisi de la parella en un moment en què, arran del Maig del 68, el cineasta va renunciar a continuar fent les pel·lícules que van canviar el cinema per fer-ne al servei de la revolució. Amb constants citacions dels films de Godard, a la seva manera mimètica i superficial, Hazanavicius fa una comèdia banal que reprodueix bona part dels tòpics relacionats amb el director sorgit amb la nouvelle vague: el burgès que parla dels proletaris sense conèixer-los, el cineasta sentenciós, l'home amargat que, enfrontant-se amb tothom, va isolant-se. També apareix el Godard dominant i possessiu que, segons els seus biògrafs i Un après, va malmenar les seves relacions amb les actrius Ana Karina i Anne Wiazemsky. Interpretat per Lou Garrel (el fill d'un altre cineasta, Philippe Garrel) i Stacy Martin, Le redoutable és un film irrellevant que ni molesta.

Projectada fora de concurs, Napalm té com a protagonista un altre cineasta, Claude Lanzmann, que, als seus 90 anys, viatja a Corea del Nord per evocar-hi el seu “breu encontre” amorós amb una infermera quan, l'any 1958, va ser al país asiàtic com a membre d'una delegació europea convidada pel règim comunista de Kim II-Sung. Lanzmann va explicar aquesta història d'amor que, sota vigilància, va ser breu, impossible i no consumada al llibre autobiogràfic La llebre de la Patagònia. Ho torna a fer davant la càmera a Napalm, un títol relatiu a l'única paraula que compartien la infermera i l'autor de la monumental Shoah. Si en aquest documental sobre l'Holocaust, Lanzmann busca els llocs de l'Horror per evocar-lo a través de la memòria dels supervivents dels camps d'extermini, en aquesta ocasió cerca els de l'Amor mentre ell recorda. Tanmateix, tot i les virtuts de Lanzmann com a narrador, al film li pesen les limitacions per rodar a Corea del Nord, on no tenia permís per filmar-hi i, a més, també estava constantment vigilat.

Hong Sang-Soo, un altre cineasta coreà, però del sud, també va dur ahir al Festival de Canes, fora de concurs, una pel·lícula en què s'hi fa present, en aquest cas a través d'un alter ego: un director borratxo que presenta un film al mateix Canes, on es creua amb Isabelle Huppert, interpretant-hi una professora que diu fotografiar per transformar les coses. La càmera de Clara sembla haver-se rodat amb molta pressa per part d'un cineasta del qual es projectarà en aquesta 70 edició un altre film, en aquest cas a la secció oficial competitiva, on, a més de Le redoutable, va presentar-se una comèdia novaiorquesa de Noah Baumbach, The Meyeowitz Stories, produïda per Netflix. Amb elegància, a vegades amb gràcia i uns inspirats Dustin Hoffman, Adam Sandler i Ben Stiller, narra les relacions d'una família en la qual hi ha artistes i negociants que es barallen i s'estimen.