Pere Solés acaba el rodatge d’un film sobre l’anorèxia
Els últims plans de la pel·lícula, titulada ‘Ara’, es van filmar ahir a la Casa de Cultura
El metge i cineasta aprofundirà sobre aquesta patologia mental en un film que barreja realitat i ficció
Pere Solés és un home inquiet que ha aconseguit que els seus dos vessants professionals, cinema i salut, conflueixin. Després de graduar-se amb un grapat de documentals –l’últim, Feliç mil aniversari, centrat en la vida quotidiana de les monges del monestir de Sant Daniel– i debutar amb un film de ficció –Darrere la porta–, aquest metge especialista en cirurgia vascular s’ha embarcat a portar a terme un projecte personal que fa dos anys va començar a gestar i que tindrà forma de llargmetratge centrat en el dia a dia d’un grup de pacients d’anorèxia nerviosa durant l’ingrés hospitalari i la relació que estableixen amb els seus terapeutes. Es titula Ara i té la particularitat que es troba a mig camí entre el docudrama i la ficció. El seu rodatge va finalitzar ahir amb la filmació de l’última seqüència a la Casa de Cultura després d’un intens rodatge que ha tingut la clínica Bofill com a centre neuràlgic.
I no només físicament, la institució sanitària, a més de facilitar-los l’equipament i el personal necessaris, s’ha implicat econòmicament en un projecte que té el suport de TV3 –que ha comprat els drets d’emissió del film i d’un com-s’ha-fet–, l’ICEC i la Generalitat de Catalunya.
Sobre el perquè de l’anorèxia, Solés, que també és pare de dues noies, declara: “Ja és hora d’actuar i revertir l’estigma que moltes adolescents pateixen [d’una malaltia eminentment femenina] en aquesta societat cada cop més exigent i que ens aboca a tots a fingir ser el que no som.” Amb l’assessorament i la participació d’especialistes –fins a tres terapeutes i un psiquiatra del centre clínic–, el llargmetratge, com avança el cineasta, “fugirà dels tòpics i els sensacionalismes que altres pel·lícules de ficció han fet quan tracten temes relacionats amb la patologia mental”. Perquè, com explica, “és important, com en qualsevol patologia mental, primer fer el pas d’acceptar la malaltia i fer-la visible. I no només a títol propi, sinó de la societat. Per tant, es pot dir que aquesta producció audiovisual contribuirà a la teràpia de les pacients i de tots plegats”. I no només això, el grup de noies amb patologia anorèctica que participen com a protagonistes en el film “són un clar reflex de la patologia de la nostra societat i per això estem convençuts que tothom, i encara més els adolescents, s’hi veurà identificat”.
Una de les claus del film és el treball interpretatiu de les actrius-pacients. A Solés, que no és la primera vegada que ha treballat amb intèrprets no professionals, li agrada el resultat i la versemblança que surt d’aquest tipus de procés en què per aconseguir el màxim de versemblança evita donar text a les actrius-pacients i simplement han proposat improvisacions basades en experiències ja viscudes o fàcilment assimilables per elles. “Aleshores tot surt de manera orgànica”, afirma.
En aquest sentit, el realitzador gironí exclama que se sent molt satisfet del treball interpretatiu d’aquest grup de dotze noies encapçalades per la protagonista, Núria Bronsó. “La resposta ha estat espectacular. Han entrat en el joc des del primer moment i de manera molt entusiasta. Van començar com a pacients i ara ja són actrius. És més, no hauria pogut contractar millors actrius per a aquest paper!”, afirma rotundament.
Envoltat dels millors
Un altre element que realçarà el resultat final d’Ara és l’equip tècnic del qual ha disposat el director. Cal destacar el director de fotografia, Diego Dussuel, i la directora de so, Eva Valiño, habituals en les produccions catalanes de més relleu. En el cas de Dussuel, un fix en les pel·lícules d’Isaki Lacuesta i que ha treballat sota les ordres de Laurent Cantet, autor de La classe –títol referencial per a aquest film–, Solés en diu meravelles: “No és un operador qualsevol, és un director de fotografia actiu que entén la intenció de la pel·lícula, per això em deixo assessorar per ell després d’haver-li facilitat un decàleg d’intencions audiovisuals.” El rodatge ha tingut lloc amb dues càmeres i el film preveu estrenar-se als cinemes.