música
aniversari
La SCCC celebra 10 anys amb ‘Cançó d’amor i de guerra’
La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya grava la sarsuela de Martínez Valls en un doble CD amb inèdits
Es farà els dies 24 i 25 de novembre a l’Auditori de Girona
Hi col·laboren la Polifònica de Puig-reig i tres destacats solistes
La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya (SCCC), el projecte musical únic al món que impulsa la Fundació Metalquimia, en col·laboració amb l’Auditori de Girona, celebra el seu 10è aniversari fent un important salt endavant, amb l’enregistrament de Cançó d’amor i de guerra, la sarsuela catalana per excel·lència, composta pel valencià Rafael Martínez Valls i estrenada el 1926, de la qual ara es recuperen dos números inèdits no inclosos en la partitura per a cant i piano que es va publicar en els anys trenta. “Aquest és el projecte més ambiciós de la SCCC tant a nivell escenogràfic com d’inversió econòmica, com de persones involucrades, amb més de 140 músics i cantants sobre l’escenari”, afirma el president executiu de Metalquimia, Josep Lagares, que ahir va presentar el projecte a l’Ajuntament de Girona, acompanyat per l’alcaldessa, Marta Madrenas; el director musical de la SCCC, Francesc Cassú; el director tècnic de la formació, Jaume Lleixà i, com a noves incorporacions, Joan Casas, productor artístic i estudiós de Cançó d’amor i de guerra –en va publicar l’edició crítica el 2006–, i Francesca Masclans i David Cuspinera com a responsables de la direcció escènica del concert de presentació d’aquest doble CD, que s’estrenarà el divendres 24 (21 h) i el dissabte 25 (19 h) de novembre a l’Auditori de Girona i més endavant arribarà també al Palau de la Música Catalana. “Ja tenim altres dates previstes fins al 2019”, va dir Lleixà. En aquest nou disc i espectacle, la SCCC col·labora amb la Polifònica de Puig-reig –“Havien de ser ells”, va afirmar Cassú per subratllar la idoneïtat de la coral en aquest context– i amb destacats solistes com ara la soprano tarragonina Marta Mathéu, en el paper de Francina; el tenor barceloní Roger Padullés com a Eloi, i el baríton lleidatà Toni Marsol, donant vida a l’avi Castellet. Les entrades per als concerts de Girona ja es poden comprar al web de l’Auditori (18 i 25 euros).
“Cançó d’amor i de guerra, que en el seu moment va ser prohibida inicialment per la censura, representa l’anhel més noble dels pobles i de les persones per la seva llibertat i autodeterminació en moments de gran convulsió. L’obra llança un missatge a favor de l’amor, la igualtat i la confraternitat, i en contra de la guerra i els interessos econòmics que hi ha al darrere”, va remarcar Josep Lagares, fent un paral·lelisme entre la situació actual i els fets que narra la sarsuela de Martínez Valls, ambientada en un poble del Vallespir durant la Revolució Francesa, a finals del segle XVIII, en un complicat moment polític i social. “L’espectacularitat d’aquesta nova versió servirà per recordar, 91 anys després de la seva estrena, que mai no hem de renunciar al nostre dret inalienable a la llibertat i el progrés”, va afegir Lagares sobre aquest “projecte patriòtic de gran excel·lència musical”, com el va definir Madrenas.
LES FRASES
Bandes sonores, musicals, pop-rock i Lluís Llach
La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya va néixer la tardor del 2007 per iniciativa de Narcís Lagares, president d’honor de Metalquimia, reconegut melòman i autor de diverses sardanes. La SCCC va néixer com una formació inèdita que sumava els músics de la cobla La Principal de la Bisbal i els d’una orquestra de corda, inicialment l’Orquestra de Cambra de l’Empordà. A partir de l’any 2012, la Jove Orquestra de les Comarques Gironines, el projecte pedagògic de l’Orquestra de Cadaqués, va substituir l’OCE en aquesta fusió sense precedents. “Ara ja no som la suma de dues formacions sinó una sola orquestra”, va remarcar ahir Lleixà.
En una dècada, la SCCC ha fet molta feina, amb un ritme trepidant d’edició: vuit discos, alguns dels quals dobles, gravats amb la col·laboració de destacats artistes. El primer va ser Sardanes al món (2008), al qual van seguir Inoblidables en concert (2009), en què ja ampliava el seu ventall estilístic a l’havanera o la cançó d’autor, i Amb Catalunya al cor (2010).
El 2012 va arribar Llegendes del cinema, amb Nina, Pep Poblet i Cris Juanico, que va repetir a Llegendes del musical (2013), al costat de Beth. Llegendes del pop-rock (2014) va incloure les veus de Beth i Manu Guix i nous instruments com ara la guitarra i el baix elèctric. Després del recopilatori SCCC: The Very Best (2015), l’any passat es va publicar el doble CD Tossusament Llach, amb Elena Gadel, Beth, Roger Padullés i Manu Guix, que va rebre el premi Enderrock al millor disc de música clàssica.
Una obra “despullada” per mostrar-ne l’essència
X.C
“Hem vingut a despullar Cançó d’amor i de guerra per donar-li tota la seva potència, evitant caure en els estereotips perquè surti a la llum tota la seva capacitat emotiva”, va explicar Francesca Mascans, corresponsable amb David Cuspinera de la direcció escènica “molt austera” d’aquest “concert en versió escenificada”, que tindrà com a única escenografia les projeccions d’uns cels que “aniran canviant de color en funció del que estigui succeint”. “No es tracta de modernitzar per modernitzar, sinó de treure tota la part costumista. Aquest és un procés que ja s’ha fet amb èxit en el món de l’òpera, però encara era una assignatura pendent en la sarsuela”, va dir també Mascans.
Per Cassú va ser un repte transmetre als seus músics més joves, que tenen entre 16 i 20 anys, la passió per aquesta obra escrita als anys vint, que ell compara amb Els miserables, perquè “és una obra èpica que parla dels valors d’un país”. Segons Cassú, aquesta sarsuela “està formada per 18 números musicals que tots ells són gols, perquè els acabes d’escoltar i ja els cantes”. El doble CD, gravat entre els estudis 44.1 i l’Auditori, inclourà 90 minuts de música i, per primera vegada, també les parts parlades d’aquesta sarsuela en dos actes, i els dos números inèdits recuperats per Casas, un dels quals és una romança de baríton que “potser no s’hi va incloure per no treure protagonisme al tenor”. Aquesta és la primera gravació íntegra de la sarsuela que es fa des del 1974, quan la van enregistrar Montserrat Caballé, Josep Carreras i Vicenç Sardinero, amb l’Orfeó Gracienc, sota la direcció d’Antoni Ros-Marbà.