Les pulsacions de la lluita col·lectiva
Amb l’aval del Grand Prix a Canes i projectat com una de les més preuades Perlas provinents d’altres festivals, va irrompre ahir a Sant Sebastià 120 battements par minute, el film del francès Robin Campillo sobre el moviment Act-Up Paris, del qual ell mateix va formar part a primers dels anys noranta i en què van activar-se les accions en defensa dels afectats per la sida en un moment en què l’administració pública, la indústria farmacèutica i bona part de la societat no actuava contra una malaltia que considerava pròpia de col·lectius marginals, com ara els homosexuals, els drogoaddictes i les prostitutes.
El film de Campillo (molt reconegut com a guionista, com ara de La clase i altres films de Laurent Cantent) reprodueix amb credibilitat discussions col·lectives a propòsit de noves formes de lluita que continuen vigents, les vindicacions de les minories socials, i planteja les relacions entre el personal i la política. Un film sobre la potència i el plaer dels cossos i també del seu afebliment: tants de joves plens de vida i de desig que van morir a causa de la sida sense que s’actués per informar sobre el virus i evitar-ne la propagació. Un film amb dolor, però ple d’una energia que manca en les dues pel·lícules presentades ahir a concurs en la secció oficial del festival: Licht/Mademoiselle Paradis, de l’austríaca Barbara Albert, i Una especie de familia, de l’argentí Diego Lerman i protagonitzada per l’actriu Barbara Lennie.
Mademoiselle Paradis està inspirada en la història real de Maria Theresia Paradis, una pianista i compositora cega que va patir les seves limitacions físiques i el fet de ser dona entre finals del segle XVIII i primers del XIX. Es percep el perquè una dona s’ha interessat per aquesta història, però a la pel·lícula li manca intensitat i calidesa. Més desmenjada és encara Una especie de familia, en què el personatge encarnat per Barbara Lennie vol adoptar il·legalment una criatura després d’haver-ne perdut una; resulta inversemblant i confusa. És així que el festival de Sant Sebastià ha viscut un primer cap de setmana molt animat amb multitud de propostes, però la secció oficial està ensopida.