Una resposta de l’espiritisme

La historiadora Dolors Marín (1957) està desenterrant llibre a llibre molts oblidats per la història oficial. L’últim assaig en dona fe: Espiritistes i lliurepensadores. Dones pioneres en la lluita pels drets civils (Angle), i el comença d’una manera ben explícita: “Una ciutat sense memòria és una ciutat morta. Una ciutat que oblida les seves veïnes, actuals o passades, és una ciutat que només viu a mitges, una ciutat que té en la seva memòria col·lectiva un buit immens, un forat.” Barcelona, com altres ciutats atacades pel reclam turístic, corre el perill de convertir-se en un escenari per a pel·lícules mediocres de Woody Allen, un rerefons de botigues i multinacionals.

Contra aquesta tendència, assajos com ara els de Marín es contraposen a l’aparador obligat. Per exemple a Espiritistes i lliurepensadores, ens explica que “a principi del segle XX Barcelona bullia amb els canvis socials provocats per la industrialització, però també amb inquietuds culturals i polítiques que representaven el trencament amb el segle anterior: utopies, obrerisme, construcció de la ciutat... En aquest magma destaquen un grup de dones, la majoria d’elles oblidades per la història, que van tenir una presència real i forta en la construcció d’una societat nova. Dones que van trencar estereotips, que van assolir la capacitació i el reconeixement intel·lectual i que van lluitar per la independència econòmica i laboral creant un referent que no podem ignorar per més temps”. Les seves protagonistes “són les responsables de portar a casa nostra l’espiritisme, que ja es practicava a la resta d’Europa, entès com una confrontació al sistema, com una forma d’espiritualitat radical que capgira l’ordre social representat per l’Església oficial i com un primer pas cap al lliure pensament”. Entre els noms, estudia les figures de Cándida Sanz, Matilde Fernández, Matilde Alonso, Maria Trulls i Amàlia Domingo, dins una historiografia que anomena “de la dissidència”.

Doctora en història contemporània i experta en la història dels moviments socials europeus contemporanis, ha treballat sobre la formació de la cultura llibertària a Catalunya, els grups d’afinitat i la resistència armada al franquisme. Ha fet de documentalista i comissària d’exposicions, i d’assessora per a reportatges i pel·lícules. Entre altres llibres ha publicat Surrealisme i Etnografia, amb Lluís Calvo, Clandestinos: El maquis contra el franquismo, La Barcelona Rebelde. Guía de una ciudad silenciada, Francesca Bonnemaison: educadora de ciutadanes, i Ministros anarquistas.