El món de la senyora del castell

El seu pare li va regalar el primer quadre quan encara era una nena: una pintura d’Alexis-Simon Belle del segle XVIII que representa la futura reina de Portugal Mariana Victòria de Borbó, també infant, tota vestida de blau, amb els cabells empolvorats i sostenint un alegre lloro a la mà. Fins molt més tard, no es va saber que aquest era el retrat d’una nena més aviat desconcertada, just abans de ser retornada a Espanya per Lluís XV, a qui els Borbons havien promès en matrimoni, perquè era massa petita per procurar-li descendència. Carmen Mateu va conservar sempre aquesta pintura com un dels tresors més preuats de la seva col·lecció, que incorporaria amb el temps centenars de peces, incloent-hi pintures tan extraordinàries com Hivern, de Ramon Casas, o la seva més recent adquisició, poc abans de morir el gener passat, un retrat de Ramón de Ussía, a més de talles, vaixelles, autògrafs i, sobretot, les seves acurades vitrines de capsetes esmaltades i camafeus, alguns d’origen babilònic. Molts d’aquests objectes, que evoquen el seu refinat món domèstic, formen part de l’exposició que el Castell de Peralada dedica a la fundadora del festival de música, mecenes i dinamitzadora cultural.

Carmen Mateu, el llegat de les arts, que es podrà veure durant tot un any a la biblioteca del castell, recrea una vida “plenament consagrada a l’art”, com va expressar-ho la seva filla i successora a la presidència de la Fundació Castell de Peralada, però també la formació d’una senyoreta de l’alta societat que practicava ballet i equitació, acudia a les estrenes del Liceu i va introduir-se en el col·leccionisme guardant les cartes dels restaurants de luxe que freqüentava, com Le Coq Hardi, Chez Gaby, Le Grand Véfour o el menú del passatge del Queen Mary. Organitzada en estreta col·laboració amb la família Mateu-Suqué, l’exposició reserva també un espai de privilegi per exhibir part del seu vestuari de societat: quatre peces, inclosos un Pertegaz i un Balenciaga, a més del sobri vestit de núvia, que es presenten a l’estança adjacent a la biblioteca i que havia servit de despatx del seu pare, l’industrial Miquel Mateu, obert per primera vegada al públic per a l’ocasió. La documentació relacionada amb el Festival de Música de Peralada, fundat el 1987, té per descomptat un paper rellevant en aquest homenatge. “No solament va conduir una tradició familiar d’amor a la música i la dansa cap a la creació d’un esdeveniment excepcional, sinó que va imprimir-hi un model propi: el risc, l’aposta pels joves talents”, va subratllar Oriol Aguilà, director del festival. Fotografies, cartells, llibres i programes de mà contribueixen a revalorar la funció de Carmen Mateu com a benefactora, però el director del museu del castell, Jaime Barrachina, va subratllar una qualitat més subtil, i no menys important: “Sovint em pregunten què va poder aportar a una col·lecció que ja estava feta pel pare, l’avi i els antics comtes de Peralada, i he de respondre que, mentre els altres van ser grans compradors, ella va ser una gran divulgadora.” De fet, va ser iniciativa seva obrir la col·lecció al públic (“i no quan li anés bé al majordom”), catalogar tot el fons amb mètodes científics i dotar-la de moderns sistemes de conservació.