L’arxiu exposa els plànols de l’Hospici d’Olot, fins ara perduts

L’edifici de l’Hospici d’Olot, seu del museu, de l’Observatori del Paisatge i de diverses sales d’exposició, és un dels més emblemàtics de la ciutat. Els plànols originals d’aquest equipament, que està considerat com un dels més vistosos del segle XVIII, es podran veure fins al 20 de setembre a la Vitrina de l’Estiu de la sala de consulta de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa. Traspaperats a mitjan segle XX entre altres expedients municipals i localitzats de manera casual aquesta primavera, ara aquests plànols es posen a l’abast de tothom. L’any 1772, l’Ajuntament d’Olot va proposar invertir una part del llegat filantròpic de l’hisendat Antoni Llopis en la construcció d’un hospici. Es tractava d’un establiment entès com a casa de correcció o reformatori per a la gent que vivia de les almoines i la caritat. Amb el suport de Ramon de Carvajal Castellet, corregidor de Vic, i Tomàs de Lorenzana-Butrón, bisbe de Girona, la Junta de l’Hospici d’Olot va adquirir els terrenys necessaris i va encarregar la planta i els alçats del nou edifici al mestre de cases vigatà Jaume Dam, que els va adequar al tipus d’hospici de l’època.