Arts escèniques

Embolica que fa fort

Àngel Llàcer i Manu Guix lideren el musical ‘La jaula de las locas’ amb el ressò de Broadway i una denúncia dels anys setanta que es manté actual

Ivan Labanda i Mireia Portas, del ‘Polònia’ se sumen a un repartiment molt nombrós

Àngel Llàcer tornarà a disparar confeti a ritme de musical. Com ja va fer a El petit príncep al Barts, o a Molt soroll per no res al TNC. Aquest cop el confeti té forma de papallones i s’estén per tot el teatre del Tívoli en la cançó La vida empieza hoy. Llàcer (director i protagonista) i Manu Guix (director musical) lideren un musical ambiciós que calcula fer temporada a Barcelona fins al març i que, presumiblement, prepara temporada a Madrid (encara no anunciada) i gira per les principals capitals de l’Estat espanyol. Per ara, ja tenen venudes 10.000 entrades venudes.

La versió que presenten de La jaula de las locas serà en castellà. No han necessitat desplaçar els personatges francesos (la peça inicialment era una obra de teatre, escrita per Jean Poiret el 1973 a París). Una dècada més tard, es va estrenar a Broadway en format de musical. És un dels títols que ocupen els primers llocs en els rànquings de popularitat. La sonoritat recorda temes clàssics com Chicago, West Side story o Cabaret, però ara en clau de comèdia, i és un cant a la llibertat i a sentir-se feliç cadascú amb la seva manera de ser (I am what I am és una de les icones del musical), per molt que sigui antagònica a les formes socials convencionals.

La posada en escena ha sortit sense forçar res. Evitant emular els clàssics cinematogràfics, les múltiples versions de Broadway i el West End i sense necessitar fer cap homenatge a la versió còmica de Joan Pera i Paco Morán (que van explotar al Condal després d’aquell boom de La extraña pareja al Borràs). Tampoc han optat per fer una aproximació, tot i que Llàcer va estar temptat que el personatges conservador fos un dels impulsors de l’autobús Hazte oír. No ha calgut fer canvis; l’obra, tot i l’aparent imatge kitsch, manté una temàtica molt actual: “Necessitem sentir-nos lliures”, remata Llàcer.

Què passaria si el fill d’una parella gai els hagués de presentar als pares de la seva xicota, que són ultraconservadors i no entenen cap altra relació que l’heterosexual? Com podrien dissimular-ho? Quines sorpreses apareixeran en l’àpat accidentat? L’embolic està servit. La jaula de las locas arrenca amb una situació de parella cansada, que comença a patir els primers símptomes de trencament: és indiferent el sexe de les parelles que sempre pateixen crisis periòdiques. Llàcer és Albin, un home que a les nits es transvesteix en Zaza, una artista del cabaret. Viu amb Georges, des de fa anys, l’amo del cabaret La cage aux folles (Ivan Labanda). I pretendrà fer-se passar per dona conservadora per agradar als futurs consogres. El repartiment està format per 23 actors (Mireia Portas i José Luis Mosquera fan de futurs consogres estirats) i 8 músics.

Aquest és el segon musical que produeix la productora d’audiovisuals Nostromo. Van debutar l’any passat amb Casi normales al Barts. Aquesta proposta va rebre el Premi de la Crítica de Barcelona al musical del 2017 tot i patir el daltabaix polític que els va perjudicar a taquilla.

LA XIFRA

23
intèrprets
a dalt l’escenari integren aquesta producció que compta també amb vuit músics en directe.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia