Un Mercat diví

Sura en l’ambient, després de retrobar-se per a un concert a favor de la llibertat d’expressió el mes de juny a passat a Palma, un retorn d’Antònia Font. Mentre no cristal·litzi, però, Joan Miquel Oliver ja té a punt Elektra, última entrega d’una trilogia concebuda amb l’il·lustrador Albert Pinya i presentada ahir a Vic en la tercera jornada del Mercat de Música Viva. Espectadors atents, entre els quals el seu bon amic Quimi Portet, per a un repertori que, fins que no es publiqui en disc a finals de la setmana vinent, es manté absolutament verge per als seus fans, i que Oliver va defensar amb l’únic acompanyament de Jaume Manresa, també ex-Antònia Font, als teclats i Xarli Oliver a la bateria, amb els quals el mallorquí acumula tres anys d’estreta camaraderia. Cançons tan suggestives i juganeres com de costum amb títols com els de Per a totes ses mamàs, Hipotèrmia i Sa música (amb picada d’ull a l’I shot the sheriff de Bob Marley inclosa) que Oliver va defensar abans de concedir al públic que omplia la Vela Vermella del Mercat el plaer de cantar cançons que li eren més familiars, entre les quals Pegasus, Surfistes en càmera lenta i Final feliç.

Dues estrenes més a destacar ahir al Mercat de Música Viva. La primera, la del manlleuenc Guillem Roma, que va decorar l’escenari del Teatre Atlàntida com el menjador de ca la iaia, amb làmpades i sofà, per a un projecte de redescobriment del seu propi repertori. Roma va regalar, tal com va reconèixer, “una altra vida” a les seves cançons a ritme de bolero i sons mediterranis i amb l’acompanyament d’una banda molt potent: Pau Figueras a la guitarra, Miquel Sospedra al baix, Dídac Fernández a la bateria i Marta Roma al violoncel, als quals se’ls van afegir com a convidats els cantants Alessio Arena, Irene Feiroli i Rogeli Herrero (Los Manolos).

D’altra banda, i posant fi a un silenci discogràfic de quatre anys, Guillamino va estrenar les cançons de Fra Júpiter, un disc –previst per al 28 de setembre– que és fruit d’haver-se tancat una setmana al monestir de Poblet i que el músic, amb guitarra acústica i cantant molt en falset, va interpretar fil per randa tot deixant en segon pla les sonoritats electròniques que, fa gairebé quinze anys, van convertir-lo en un músic admirat en països com el Japó. Van afegir-se a l’aventura la teclista Marina Herlop, el bateria Toni Molina, el baixista Gerard Cantero i els tretze Petits Cantors –descalços i amb vestit blanc– dels Amics de la Unió de Granollers, coprotagonistes amb Guillamino d’una, primer, desconcertant però, finalment, molt aconseguida versió d’Els senyors de les pedres de Sangtraït.