La importància de l’escàndol

Rupert Everett va intervenir en les adaptacions cinematogràfiques dirigides per Oliver Parker d’Un marit ideal i La importància de dir-se Frank, dues obres teatrals d’Oscar Wilde estrenades al principi del 1895, el mateix any en què va començar el calvari de l’escriptor, que va ser condemnat per sodomita després de perdre una disputa legal amb el marquès de Queensbury, el pare del seu jove amant Lord Alfred Douglas, en una ensopegada amb el puritanisme i la hipocresia morals del seu temps. Oscar Wilde va convertir-se en un proscrit i, en sortir de la presó de Reading l’any 1897, va exiliar-se a França, on, a la ruïna, va patir una decadència física fins a morir el 1900.

Les dues adaptacions van ser realitzades respectivament el 1999 i el 2002 i van contribuir a la imatge elegant de Rupert Everett, que també l’havia cultivat interpretant l’amic homosexual de Julia Roberts a La boda del meu millor amic. Passat el temps, havent trigat una dècada a fer realitat el projecte, l’actor ha dirigit La importancia de llamarse Oscar Willde, títol espanyol de The happy prince, que fa referència al conte infantil de l’escriptor. Ho fa per contrast amargament irònic amb el contingut del film perquè Everett, autor del guió, es concentra en els anys de la decadència de Wilde utilitzant una estructura narrativa discontinua força erràtica. L’actor també n’és el protagonista absolut i es lliura a un cert excés interpretatiu i trenca la seva imatge elegant per, amb l’ajut de pròtesis, recrear-se en una caracterització física a frec del grotesc. De fet, el film fa atenció a la personalitat escandalosa de Wilde, com si no donés importància al seu talent literari.